La Senda Oscura

El Salt d'Alcoi

2012-01-10T10:03:00.011+01:00

El Salt d'Alcoi és un paratge molt popular del terme municipal alcoià. El Salt és una cascada local molt coneguda per les seues dimensions i és molt fotografiada quan baixa amb un gran torrent d'aigua. El riu Barxell forma aquesta cascada sobre roques calcàries fins a trobar-se amb un tallat de vuitanta metres de desnivell. La normalitat és trobar-se-la seca ja que que el riu s'infiltra i reaparega a la base de la paret, però en època de pluges torrencials es genera una espectacular cascada.

La cava del Rentonar

2012-01-09T12:30:00.019+01:00

Serra dels Plans:

La cava del Rentonar és un pou o cava de neu dels molts nombrosos que hi podem trobar pels cims de les muntanyes de les comarques centrals. Aquest en concret, es troba a la serra homònima i als peus de la serra dels Plans. Fou construït al començament del segle XVIII. Encara conserva la seua cúpula de maçoneria, i que com d'altres, degué alçar-se mitjançant dos arcades de carreus de pedra, que són visibles a llocs com la cava arquejada d'Agres. És accessible deixant el cotxe al port de la Torre i camí cap els Plans. Als peus de la cava, es troba un xicotet túnel de desaigüe de l'interior de l'infraestructura que feia el paper d'evacuar les aigües del desgel i per a la neteja del seu interior.

L'interior de la cava:

Plafó informatiu:

L'entrada al túnel del desaigüe:

El mas de la Mola

2012-01-03T15:07:00.014+01:00

El mas de la Mola és un dels diversos masos que hi resten en peu a l'actualitat. Aquest es troba a l'antic camí dels Talecons en direcció al collao d'En Sabata. Al costat del seus veïns: el Talecó de Dalt, el Talecó de Baix i el mas de Serelles; el mas de la Mola és de xicotetes proporcions i on destaca únicament un edifici principal i al seu costat dret les dependècies secundàries com els corrals i els estables a més d'un pati interior. Tot el conjunt està edificat en mamposteria i té llocs on ha perdut el seu enlluit original. El edifici principal destaca amb dos plantes a més de la seua coberta a dos aigües realçada amb rajoles. La planta inferior destaca la presència d'una gran porta principal que és de fusta i doble xapada en ferro. A més es troba la cuina amb la seua xemenia de grans proporcions i un xicotet forn i tot el terra construït amb llamborda. A la planta superior és accessible per una escala de petites proporcions i molt empinada. Dalt s'ha quedat un espai diàfan sense els antincs murs de les habitacions. Però el que més destaca és el realçat amb unes grans crugies triangulars.

El pati del mas:

El forn de llenya i la cuina:

La part superior:

Les crugies

El pic de les Àguiles

2011-12-29T16:13:00.016+01:00

El barranc del Cinc es troba envoltat de tres cims característics en els seus dos costats: l'Alt de les Pedreres de 1.057 m, el pic del Faraó de 851 m i el pic de les Àguiles de 928 m. Aquests dos últims estan situats al costat esquerre del barranc. Mentres que el pic del Faraó configura una xicoteta penya que no sobreïx del majestuós conjunt que s'alça al seu darrere format pel pic de les Àguiles. Aquest té una forma que recorda una enclusa d'un ferrer. A més a més, a la toponimia és evident el seu orige referit a les aus rapinyaires, que són molt presents al barranc. D'aquestes, en destaquen els voltors del projecte Canyet i exemplars d'àguiles. El camí d'accés es troba al costat de l'antic teular del Llonganisser, per una xicoteta senderola que puja. El camí està assenyalat per xicotetes fites a la vora d'aquesta senderola i que apleguen fins la Mola Alta de Serelles.

Alcoi des del camí del pic de les Àguiles:

Sant Cristòfol

Costat dret del barranc del Cinc:

La Mola Alta de Serelles des del pic de les Àguiles

El pic de les Àguiles pel darrere:

El viaducte de Barxell

2011-12-28T15:20:00.014+01:00

Els ponts i els viaductes són un tipus de construccions molt importants, ja que han permès el pas entre rius i grans barrancs. Són unes obres d'ingenyeria fonamentals, i fins i tot, ens han aplegat exemples d'època romana. Sí busques a un diccionari la paraula pont, és obra sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle com un riu o un barranc; o creuar una altra via de comuniació situada a nivell inferior. Per altra banda el viaducte, segons el diccionari, és un tipus específic de pont, és especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació. En aquest cas, el viaducte de Barxell és una d'aquestes infraestructures edificades a l'Alcoi del segle XX. Té una longitud de 133 m i una altura màxima d'uns 28 m. Edificat en formigó i acer, s'eleva per damunt del riu Barxell. És part de l'antic traçat ferrocarril Alcoi-Agost, construït al llargs de 1927 a 1932. A dia de hui és part de la via verda d'Alcoi.

El betlem del mercat de Sant Roc

2011-12-24T10:23:00.012+01:00

Simpàtic betlem que s'ha posat aquest Nadal al mercat de Sant Roc, propietat de Mauro Solbes aficionat al món dels playmolbil, i que transforma aquests ninots amb la panòplia de les filaes de moros i cristians d'Alcoi o en els personatges del betlem de Tirisiti.

El racó de Sant Bonaventura i els Canalons després de les pluges de novembre.

2011-12-22T14:48:00.013+01:00

El racó de Sant Bonaventura:

Els Canalons:

La carrasca del Saltet de la Carrasca

2011-12-21T11:59:00.009+01:00

Des del barri de Batoi, passant pel costat de la font homònima cap el Camí de la Mesquita en direcció al Racó de Santbonaventura, i enclavat a la partida del Salt, es troba un arbre monumental. Es tracta d'un arbre que dona l'ombra al mas del Saltet de la Carrasca. Molt proper al riu Barxell i antics molins paperers, aquest arbre és més que centenari. Té unes grans proporcions, ja que les branques, el tronc i les arrels són gegantines. Aquests tipus d'arbres coneguts com carrasques o Quercus ilex rotundifolia, pertanyen a la família de les fagàcies. Les carrasques són uns arbres de fulla perenne i més característics de les zones de la Mediterrània.

El tronc massís:

Les impressionant arrels:

La cova de Sant Jordi

2011-12-20T10:01:00.012+01:00

La cova de Sant Jordi és troba a les vessants del conjunt que forma la Mola Alta de Serelles. El seu accés es una mica dificultós a través de bancals abandonats i xicotets troços de pinar des dels carrers de l'actual urbanització de Serelles. És una cavitat molt ampla i llarga, i al final d'aquesta es troben grans blocs despresos de sostre principal i amontegats. La cova ha tingut una possible i plena ocupació des del paleolític, però l'ocupació més patent és a època contemporània amb el seu ús de lloc de abric per a ramats i pastors. També té una significativa alteració, com és, la buidada massiva de materials. A l'any 1953 es va alçar una topografia de la cavitat per membres del grup d'espeleologia del C.E.A.

Antiga tanca de filferro i fusta per al ramat d'un pastor.

Presència de fogueres actuals:

Panoràmica de la vall d'Alcoi des de l'entrada de la cavitat:

La font i la bassa de les Serps

2011-11-25T13:43:00.007+01:00

La font i la bassa de les Serps es troba al costat de la via verda Alcoi-Agost, en les proximitats del viaducte de Barxell i de les Set Llunes. Entre les vessants de les pinades del Salt, aquesta font i bassa és una més de les nombroses que es troben i trobaven per tot el terme municipal d'Alcoi. I aquest amb el seu conjunt de cèquies i alcavons i la resta de conjunt d'infraestructures hídriques destinades a l'agricultura que es va desenvolupar al voltant del rius Riquer, Polop, Barxell, Uixola, Molinar i Benissadó. És un xicotet remans de pau rodejat per oliveres, ametlers,pins i el soroll de l'aigua.

El renaixement del barranquet de Soler

2011-11-25T13:13:00.007+01:00

Amb les últimes pluges de novembre, el riu Uixola a reviscut al seu pas pel barranquet de Soler. Barranc torrencial que va adquirir una panoràmica més propera a un riu del nord d'Espanya, al menys durant un dia.

La font del Quinzet i el racó de Sant Bonaventura a la tardor

2011-11-08T16:44:00.021+01:00

La font del Quinzet

Uns "regalets" de genterola

El MUBOMA

2011-09-29T18:47:00.020+02:00

El MUBOMA és l'acrònim del Museu de Bombers del Consorci Provincial d'Alacant. A banda de tota la polèmica, darrere de la financiació i construcció del MUBOMA, s'ha recuperat un immoble del ric i tant maltractat patrimoni industrial alcoià. Aquest edifici era l'antiga fàbrica dels Tacos o la Cotonera, data de mitjà segle XIX i forma part del conjunt industrial de la conca del riu Riquer. A més està situat al costat del pont de Cocentaina. Té una planta rectangular amb una planta baixa i dos alçaries més. La seua estructura principal és d'obra mentre que el seua antiga estructura interior era feta en fusta. Les façanes estan constuïdes en pedra de gres i tosca, i de toba la resta. Altra característica innovadora del edifici és la ventilació i la il·luminació del seu interior amb grans finestrals que mantenen un mateix ordre a les tres plantes. També, estlísticament la façana pren alguns elements de tipus neoclàssics. Per últim la xemeneia és més tardana, quan s'incorpora l'enerfia de vapor, i està feta de maons amb fusta de forma troncocònica.

L'edifici encara va estar en funcionament fins els anys huitanta del segle XX. Cap el 1985 un incendi va cremar tota l'estructura de l'interior, feta en fusta, i únicament va restar en peu l'estructura d'obra. Cap l'any 2007 es van iniciar les obres de rehabilitació per al nou museu. Dins d'aquest es fa un recorregut per la professió del bomber i es troben diversos materials actuals i antics com diversitat de vehicles i bombes, o panòplia del bomber. Al mateix temps amb l'incorporació d'audiovials i panells interactius que el visitant trobarà al seu interior.

Basament per la bandera del quarter d'Infanteria d'Alcoi 1878-1981:

Nocturnitat a la font de Penella

2011-09-28T16:35:00.007+02:00

Els viaductes del barranc de la Batalla

2011-09-27T16:44:00.009+02:00

Ací es troba una xicoteta mostra d'aquestes monumentals i complexes construcciones fetes per a l'autovia central al seu pas pel barranc de la Batalla d'Alcoi. Dos nous viaductes que s'afegeixen a la ja nombrosa colecció de ponts del terme municipal d'Alcoi.

Panoràmiques des del Montcabrer

2011-08-14T22:32:00.018+02:00

El Plà de les Vaques

El Montcabrer és el cim més alt de la serra de Mariola. Amb 1.390 m d'alçada està situat dins del terme municipal de Cocentaina, comarca del Comtat, i és el tercer cim més alt de la província d'Alacant. El seu topònim, "Montcabrer", prové dels ramaders que pasturaven amb cabres per aquestes parts de Mariola, de la mateixa forma que el topònim del plà de les Vaques.

El Benicadell Cocentaina:

Barranc del Carrascalet:

Barranc de la Quebrantà:

Vètex geodèsic del Montcabrer

El balcó de Sant Pancraç

2011-08-09T12:44:00.013+02:00

Aquest espai era un antic edifici a la zona de Sant Pancraç, a la part més alta de la ciutat d'Alcoi, i i ha estat enderrocat. Ara, s'ha urbanitzat i s'ha col·locat immobiliari públic i s'han plantat arbres, a més, s'han pintat els murals de grafit per artistes locals. Així és recupera un espai amb bones vistes de la ciutat des de la seua part més alta.

Fotografies de les jornades de portes obertes del Salt 2011

2011-08-05T14:58:00.012+02:00

Adéu Sant Nicolau 155!

2011-08-03T13:27:00.010+02:00

Les esperances amb el nou govern municipal han quedat trencades per a la ciutadania d'Alcoi i encara més, per al veïnat del Partidor d'Alcoi. Després dels últims 20 anys amb una política d'enderrocaments; però més encara amb el passat govern, el qual ha destruït gran part del centre històric, semblava que el nou canvi polític anava a posar fi a l'enderrocament salvatge d'edificis. Sant Nicolau 155 es troba fent cantó entre el carrer de "Sant Nicolauet" i el Forn del Vidre. L'últim reducte que quedava prou integre del Partidor. La raó fonamental per al seu enderrocament és la construcció d'un nou edifici, que no respecta l'entorn del carrer i destinat a balcons per a les festes de Moros i Cristians. L'edifici no es troba catalogat però si la font del Vidre que tornaria al lloc després de la construcció del nou edifici. La font data de 1802 però el mateix edifici és més antic, i pot ser que siga el més antic del carrer. I és més, en ell es trobava un antic forn de vidre que va donar nom al carrer. Aquests són criteris més que suficients per a no enderrocar-lo. És una vertadera llàstima tindre un centre històric catalogat tot ell com BIC i que a dia de hui tinga l'aspecte que té.

Font del Vidre:

Jornades de portes obertes el Salt 2011

2011-08-02T13:52:00.004+02:00

El proper divendres 5 d'agost hi ha jornades de portes obertes a les excavacions arqueològiques del jaciment paleolític del Salt, dins de la casa d'estiueig de la familia de Juan Gil-Albert. A més de veure les excavacions també es pot visitar la finca de Villa Vicenta amb una exposició de la vida i la figura del poeta alcoià. Les visites seran de 11.00 a 14.00 i de 17.oo a 20.00.

El mas, la font i la bassa de Gormaget

2011-07-08T12:47:00.033+02:00

El mas de Gormaget és un dels nombrosos masos que es trobaven a les vessants de la serra Mariola dins del terme municipal d'Alcoi, entre les partides alcoianes de Riquer Alt fins a Cotes Altes. A dia de hui, encara es troba en peu després de molts anys d'abandonament. Al seu costat es troben les ruïnes de l'antic centre Gormaget per a discapacitats que mai va arribar a edificar-se totalment, però es va edificar un de nou a una zona més alta, i no tan propera a la rambla. El mas de Gormaget és un edifici de grans proporcions on destaca a la seua façana principal, on la porta principal té uns sillars ben treballats i una porta doble de fusta. Damunt d'aquesta es troba un el plafó d'un balcó. En el seu costat esquerre hi ha un xicotet patí. En el seu interior destaquen les restes de la seua cuina i forn de llenya, però ha començat a caure enderrocs. També destaquen tres voltes de canó en el seu interior. Però sense dubte, és la part posterior on es troba la font i la bassa de Gormaget. En els últims anys aquestes havien quedat seques, però a dia de hui tornen a brotar l'aigua. La font té quatre canelles i annex a un xicotet llavador, a més d'una altra font amb pica i datada al any 1927. En el seu costat esquerre hi ha unes hortes treballades pels pacients del centre de Gormaget i d'altres per gent jubilada.

L'interior del mas:

La bassa:

La font:

Jornades de portes obertes al Puig 2011

2011-07-07T16:55:00.007+02:00

El proper diumenge 10 de juliol, se celebren les jornades portes obertes a les excavacions arqueològiques 2011 de l'oppidum el Puig d'Alcoi. Hi ha dues visites, una a les 11.00 i altra a les 12.00 h. Des de la parada de bus del carrer Sant Llorenç eixirà un autocar gratuït a les 10.30h. Per a més informació al Museu Aqueològic d'Alcoi: 965537144.

Panoràmiques del barranc del Pont Trencat i el barranc del Pantanet

2011-06-20T11:52:00.012+02:00

Ací estàn les panoràmiques que presenta el barranc del Pont Trencat, el barranc del Pantanet i el Bancal Redó (Alfafara) a la primavera de 2011 després de l'incendi del setembre de 2010.

El Bancal Redó i el barranc del Pont Trencat a la dreta:

Barranc del Pantanet amb la serra Mariola al darrere:

Documental: Després de l'incendi (de Medi Ambient)

2011-06-19T11:42:00.003+02:00

Gran documental del programa valencià de Medi Ambient de Punt 2 sobre l'incendi d'Ontinyent del setempre del 2010 i la Colla Ecologista l'Arrel:

Barranc de les Raboses

2011-06-14T14:53:00.020+02:00

Localització:

Panoràmica d'Ibi amb la Foia de Castalla al seu darrere Estrenyiment del barranc:

El barranc de les Raboses és un xicotet barranc encaixonat prop del nucli d'Ibi i al costat mateix del barranc dels Molins. Aquest estret es troba a les vessants de la solana del Carrascal de la Font Roja. S'accedeix a ell deixant el vehicle prop d'una fàbrica de color taronja i enfilar-se pel camí de pujada al parc natural. Una volta, dalt del promontori, s'ha de girar a mà dreta i es trobara la baixada al barranc. Es tracta d'un lloc idoni per l'aprenentatge del barranquisme i de la tècnica del ràpel. El ràpel de major longitud és de 6 metres, i a més té una xicoteta part de via ferrada per a passar pel damunt d'uns tolls que tenen aigua tot l'any. També té algunes vies d'escalada al seu interior.

Un gos domèstic victima accidental o intencionada al mig del barranc

La xicoteta via ferrada del barranc de les Raboses:Panoràmica de l'ermita de Santa Llúcia

Barranc dels Molins

2011-06-13T14:33:00.018+02:00

Molí de la Llapissera:

El barranc dels Molins és un paratge singular i molt atractiu al terme municipal d'Ibi. Aquest barranc es troba dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, concretament a les vessants del parc natural i situat a la Foia de Castalla. Al paratge destaca el seu patrimoni històric i etnològic al voltant dels diferents molins, alcavons, cèquies i ponts destinades per al aprofitament de l'aigua i el seu ús des de fa segles. Altres valors del paratge són el seus jaciments arqueològics i d'art rupestre; les seues característiques naturals i mediambientals i per últim el seu ús lúdic per al senderisme i l'escalda esportiva.

Molí de la Tia Roseta

Molí de Farina Alcavó Nou 1960

Font de Santa Maria de Peidró:

Ermita de Sant Vicent Ferrer i la font Jordana

2011-05-30T13:58:00.021+02:00

Agullent és una xicoteta població de la Vall d'Albaida, a les vessants de la serra homònima: la serra d'Agullent. Dins de la població, cal destacar dos llocs característics, la font Jordana i el camí del calvari cap l'ermita de Sant Vicent Ferrer. La Jordana és una font de grans proporcions. En la seua part baixa té una pila allargada amb 6 canelles, i la pila està decorada amb taulells ceràmics de color blau i blanc i feta en rajoles. A la part superior destaca la seua gran fassana remata amb 3 esferes i en mig la fornícula amb un Sant Vicent Ferrer. Aquest està vestit amb el hàbit dominic al damunt d'un núvol. Té a la mà esquerra un llibre i a la dreta la té en posició de beneir. Al voltat seu hi ha 3 angelets. Els de la part inferior porten un lema on i es llig: "AGUA POTABLE DE S.VICENTE FERRER/SALUDABLE Y PERMANENTE". També hi ha un altre lema a la seua part superior: "TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM". Prop de la font es troba el camí del calvari que puja fins l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Una ermita que data del segle XVIII, i on cada més de setembre es fa una romeria nocturna. Els veïns d'Agullent pujen fins l'ermita a la llum de fanalets i es commemora l'aparició, al 1600, de Sant Vicent Ferrer, qui amb la seua interseció deslliurà la població de la pesta bubònica.

La font Jordana:

El calvari: Ermita de Sant Vicent Ferrer: Panell devocional de Sant Vicent Ferrer:

Manifestacions de maig de 2011 a Alcoi

2011-05-24T16:14:00.011+02:00

En les dos últimes setmanes els ciutadans i ciutadanes d'Espanya han eixit al carrer manifestant-se contra la corrupció, la crisi, i tots els problemes que a dia de hui ens està desvirtuant el nostre sistema democràtic. Alcoi també és protagonista d'aquest moviment i ací està part d'eixe malestar i descontent.

19 de maig de 2011

20 de maig de 2011

El Carrer Caramanxel

2011-05-06T14:41:00.023+02:00

Localització:

El carrer de Caramanxel d'Alcoi, és un carrer atípic dins de l'actual estructura i urbanització del barri de la Zona Nord d'Alcoi. Pot ser que siga un dels carrers més antics del barri. Aquest carrer està a l'eixida tradicional des del centre històric cap a Cocentaina. El carrer està format per edificis tradicionals d'habitatge de la classe obrera alcoiana en una línea paral·lela. També estàn els edificis de l'antic escorxador municipal, la caserna del a Guàrdia Civil i la parròquia del Sagrat Cor de Jesús. A més, al carrer es poden trobar elements destacables com dos panells devocionals ceràmics, les canonades forjades en ferro i decorades amb cares de xiquets i la font de Caramanxel de 1895. Una veritable llàstima és el seu ambient deteriorat i brut, com ho és a moltes parts del centre històric i que ací, s'ha repetit el seu futur. La demolició dels dos primers edificis cantoners amb el carrer Pare Poveda, no augurà un bon futur a un carrer tan emblemàtic.

L'antic escorxador municipal:

Panells ceràmics devocionals:

La font de Caramanxel (1895):

Parròquia del Sagrat Cor de Jesús (Anys 60-70 del segle XX)

Les pintures rupestres de la Sarga

2011-03-15T10:58:00.005+01:00

Vídeo realitzat pel meu amic i company JC.

La font de l'Assut d'Alfafara

2011-03-09T10:51:00.011+01:00

Ací hi és, una xicoteta font molt maca d'Alfafara, la font de l'Assut. El topònim prové de l'àrab i vol dir barrera. Els assuts són unes xicotetes preses de reduïdes dimensions. Són de poca alçària i construïdes transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap una sèquia. La font de l'Assut es troba al barranc del Cantal de la Vila i al seu voltant s'han instal·lat una graderia per a un ús social i també un immobiliari lúdic. La font està presidida per un panell devocional d'una Nostra Senyora dels Desemperats.

Jornades de portes obertes la Sarga 2011

2011-03-09T10:38:00.004+01:00

El proper dissabte i diumenge comencen les jornades de portes obertes de la Sarga 2011. Enguany no hi ha servei de transport gratuït dels diumenges, pel retall a les ajudes del Ministeri de Cultura per a pal·liar la crisi.

El Pou del Barber

2011-02-23T10:46:00.021+01:00

El Pou del Barber o cava de Santa Maria es troba enclavat dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, en el terme municipal d'Alcoi. És com la resta d'aquestes estructures, les caves, unes edificiacions realitzades amb el propòsit d'omplir-les de neu o gel després de los copioses nevades de l'hivern. I així vendre'l com gel la resta de l'any. Aquesta cava encara té intacta la seua volta semicircular feta en mamposeria. També conserva una porta feta en fusta amb frontissa i pestell fets en ferro. A més de tindre dos ganxos de ferro per a pujar el gel per unes corrioles.

Panoràmiques a la vall de Polop des de les Penyes del Racó Vell

El Pou del Barber o Cava de Santa Maria:

El Benicadell

2011-01-30T23:36:00.052+01:00

Una bona excursió és anar a l'Alt del Benicadell de 1105 m des del port d'Albaida. El Benicadell és una serra i el cim homònim d'aquesta. Separa les províncies d'Alacant i València i al mateix temps les comarques de la Vall d'Albaida i del Comtat. El característic pic de Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que li dona la seua singularitat. Gran part de la serrala fou protegida, ara fa ja uns anys , i declarada passaitge protegit primer la solana i després l'ombria de la serra. Molt destacable és la presència de nombrosos pous o caves de neu per la serra. Des del port d'Albaida, on es pot deixar estacionat el vehicle al costat d'uns panells informatius, fins el cim del Benicadell hi ha uns 7,7 km. És una bona proposta per a un cap de setmana ja que segons es puja les panoràmiques al Comtat i la Vall d'Albaida són espectaculars. El cim és una cresta rocallosa impressionant fins aplegar al vèrtex geodèsic.

Un dels pous de neu de la serra:

Panoràmiques a Ontinyent:

Panoràmiques de la Vall d'Albaida i de l'embassament d'Isbert:

La Serra Mariola

L'embassament de Beniarrés:

L'albufera i el poble de Gaianes:

Beniarrés i l'embassament: El cim del Benicadell (1101 m)

El Poble Nou de Sant Rafel

2011-01-30T23:36:00.044+01:00

La població de Cocentaina té moltes pedanies dins del seu terme municipal, una d'aquestes és el Poble Nou de Sant Rafel. Aquesta es troba a les vessants de la Serreta i la formen un xicotet conjunt de cases al voltat d'un ermita, i dos carrers amb forma de lletra T. Molt bucòlica i tranquil·la,destaquen, les seues panoràmiquesa les poblacions d'Alcoi, Cocentaina, i la pedania dels Algars, a més de la serra de Mariola.

L'ermita:

La Mola Alta de Serelles

2010-12-14T13:42:00.025+01:00

El mas de Serelles i la Mola Alta en segona plana. La Mola Alta de Serelles és un cim muntanyenc de la serra de Mariola. En ell, és localitza un xicotet poblat de l'Edat del Bronze, descobert i excavat a principis del segle XX. A dia de hui són visibles, després de les antigues excavacions, parts de la seua muralla, àrees domèstiques i una torre de planta redona. El camí parteix des de l'actual estació de Renfe d'Alcoi cap el camí del Talecons. Aquest mateix camí porta al mas i la font de Serelles. S'ha de seguir fins arribar a la primera revolta darrere del mas de Serelles, i després enfilar-se per una senda que ens portarà de nou a la part superior del camí dels Talecons. Ací girarem a l'esquerra per seguir pel camí que porta al mas de la Mola. Per últim aplegarem a les vessants rocalloses de la Mola i continuarem fins passar la Penya de la Reina. Al passar aquesta hem de buscar cartells de la mircroreserva de flora per a trobar-lo. La sendera ascendeix a mà dreta del la pista forestal. (Tot el camí es troba senyalitzat al mapa i guia excursionista de la Serra de Mariola del Tossal Cartografies amb el número 8).

El mas de la Mola: La Penya de la Reina

Les coves de la Mola

Camí de pujada a la Mola: Senyalització de la microreserva de flora:

Panoràmiques des de la Mola: El camí cap el Montcabrer amb el Cavall Bernat

El Talecó de Dalt

El mas de la Mola i el Talecó de Baix:

L'església-fortalesa de Murla

2010-11-18T14:47:00.013+01:00

La població de Murla, la Marina Alta, es troba dins de la Vall de Pop i als peus de la Serra del Cavall Verd. La seua església-fortalesa de Sant Miquel és característica de com una edificació militar medieval va passar, al segle XVI, a temple cristià. Al damunt d'una de les seues torres es va edificar un campanari al segle XVIII i el qual es va esfondrar l'1 de maig de 1900.

Finals del segle XIX:

La Vall de Laguart

2010-10-29T21:17:00.044+02:00

La Vall de Laguart és una de les valls més bóniques de la Marina Alta i del nord de la província d'Alacant. Està encaixonada entre la Vall d'Ebo al nord i la Vall de Pop al sud, i mirant a la mar. La vall està formada per la serra de Migdia, la serra del Cavall Verd i en mig el riu Girona, el qual ha esculpit el barranc de l'Infern. El municipi està intengrat pels nuclis de Benimaurell, Fleix i Campell. Un dels factors que fan coneguda a la vall és l'iterinari anomenat "la Catedral del Senderisme". Una via circular al voltant de la vall amb un desnivell considerable que comença des del col·legi públic el Cavall Verd on es pot deixar el cotxe. Des d'ací ens dirigim per la carretera cap Benimaurell fins trobar una xicoteta pista que ens portara a la font Grossa, i a les poques passes de la font el camí comença a baixar cap el riu Girona. Un camí empedrat i d'escalons de pedra en forma de zigui-zaga. Fet pels antincs moriscos, els veritables habitants de la vall fins la seua expulsió al 1609 pel port de Dènia. La ruta es pot resumir així: Col·legi Cavall Verd -Font Grossa -Forat- Pou de Juvea - Juvees d'Enmig - Font de Reinós - Riu Ebo- Les Juvees de Dalt - Barranc Racons - Font d'Olbis - Font i llavador de Benimaurell - Font i llavador Grossa - Col·legi Cavall Verd.

La font Grossa

El llavador de la font Grossa:

Cap les Juvees d'Enmig: Pou de les Juvees d'Enmig

Font de Reinós:

Riu Ebo: Benimaurell: La font de Benimaurell:La costa des de la vall:

Font dels 25 Dolls

2010-10-26T18:31:00.012+02:00

La font dels 25 Dolls és una de les més emblemàtiques de la ciutat de Xàtiva, capital de la comarca de la Costera. Cronològicament de finals del segle XVIII i principis del segle XIX i d'estil neoclàssic, rep l'aigua des del brollador de Bellús. Lloc obligat d'atur per a les persones i bestià que eixia de Xàtiva o entrava a la ciutat. La pica té una forma rectangular de grans dimensions, al centre té una cara barbada amb una boca enorme d'abeurador i vint-cinc dolls de bronze amb forma de serp. En la seua inscripció es pot llegir en castellà: "La sed que apagó al labrador sediente, con mis cristales Setabis florece. Crece el comercio, la labranza crece. Población y cosechas acreciento".

La font Freda de Mariola

2010-10-19T11:04:00.018+02:00

La font Freda de Mariola es troba molt prop de la font de la Coveta, naixement del riu Vinalopó. Des de la pista forestal que porta des de la fàbrica de Blanes, i que passa al costat de les Guilelles, es troba molt fàcilment la senyalització cap la font per una senda forestal costeruda. En aplegar a la font sorprenen les seues gèlides aigües i d'on vé el seu topònim. La canellla és molt gruixuda i està feta en ferro, també té un xicoteta pica i una llarga sèquia.

La pista que puja cap la font Freda:

La Guilella Nova:

La font Freda:

La font de Serelles

2010-09-28T22:16:00.013+02:00

La font de Serelles es troba situada en el parc natural de la Serra de Mariola i a poca distància d'Alcoi. S'accedeix a ella des del camí que puja dels polígons Els Realets i Cotes Altes cap a la brutal urbanització de Serelles. En acabar la part asfaltada la resta del camí discorreix per una pista forestal anomenada: camí dels Talecons. Són un 20 o 25 minuts de pujadas fins aplegar a veure el Mas de Serelles. El lloc es troba sota les estribacions de la Mola Alta de Serelles, i darrere dels antincs bancals del Mas de Serelles. La font està sota un gran penya i on dos grans plataners centenaris li donen hombra. Tot aquest paratge ha estat recuperat per un grup de jubiltas de la Zona Nord d'Alcoi, i ells han sigut els responsables de la construcció de taules i bancs d'obra, escales, ajardinar, i fins i tot una xicoteta bassa per a gaudir d'un bany als mesos d'estiu.

L'Hospital Suec-Noruec

2010-09-26T15:31:00.017+02:00

Localització:

L'Hospital Suec-Noruec va sorgir com una conseqüència de la solidaritat de la societat sueca i noruega. En aquests dos païssos van proporcionar fons ecnòmics per a ajuda humanitària per al govern republicà després d'esclatar la Guerra Civil. L'hospital es va crear a l'any 1937 i és va fer ús d'un edifici de nova construcció d'estil classicista. Aquest immoble anava ser l'Escola Industrial d'Alcoi. Durant els primers mesos de guerra l'hospital va ser gestionat pel matrimoni noruec Kristian Gleditsch i Nini Haslund. En enretirar-se el personal estranger l'hospital va estar dirigit per Manuel Bastos Ansart. Després de la victòria franquista l'hospital va passar a ser pressó fins 1943, que finalment l'edifici va passar a ser l'Escola Industrial. A l'acutalitat l'immoble encara té un ús educatiu amb l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola per a Adults d'Alcoi. A l'any 2002 autoritats diplomàtiques i locals van commemorar la solidaritat del poble de Suècia i Noruega durant la Guerra Civil amb una visita a l'edifici, xerrades i una exposició sobre l'hospital.

La font de la Salut

2010-09-22T00:37:00.011+02:00

Al peus de la Serreta, es troba aquesta font. Anomenada font de la Salut, s'accedeix a ella per la carretera del Rebolcat des del barri del Viaducte d'Alcoi, fins aplegar l'altura del mas del Pago de Mataix i accedir a mà esquerra. Aquest lloc ha estat recupertat per l'assaciació de veïns del Viaducte i transformat en una àrea recreativa per l'ajuntament d'Alcoi. La font pot datar del segle XIX i és l'inici de la ruta cap el cim de la Serreta, on es troba un dels principals jaciments del terme municipal d'Alcoi. Es tracta d'un oppidum iber i més important del nord de la província d'Alacant.

El Molí del Salt

2010-08-27T10:08:00.035+02:00

El Molí del Salt és un xicotet paratge que es troba a la població de Benilloba, a la comarca del Comtat. Molt prop del poble, el riu Penàguila s'encaixona en un xicotet estret i on s'ha pogut fer ús de l'energia de l'aigua fins al segle XX amb la construcció de dos molins hidraúlics.

El Molí de les Penyes del Salt:

El primer d'ells, és el Molí de les Penyes del Salt. Aquest edifici va ser construït en 1852 i la seua construcció no va perjudicar l'alimentació d'aigua del Molí del Salt, situat aigües davall d'aquest. Encara que es troba en estat de ruïna té una disposició adapatada a l'orografia del terreny. La planta baixa es correspon amb la casa del moliner, i la sala de la mola se situava en un subterrani al qual es tenia accés des de l'exterior.El riu Penàguila

El pont:

El Molí del Salt:

Després de creuar el pont de pedra i baixar unes escales trobem el Salt i el Molí del Salt. Aquest segon molí es troba en estat de ruïna però manté en peu l'estructura principal. Ací el riu Penàguila ha esculpit les parets verticals calcàries i ha format un salt d'aigua de 20 m d'altura. Fins el molí aplega una séquia que aboca l'aigua des de l'assut i la porta a un pou de 12 m de profunditat.El molí va ser edificat a la dècada de 1760 i va deixar de moldre el gra a l'anys 1899 per a convertir-se en una central hidroelèctrica.

El Salt:

La font de Carbonell i la Cova de les Finestres

2010-08-24T12:07:00.045+02:00

L'ermita de la Verge de la Llum d'Alfafara.

Des de l'ermira de la Verge de la Llum d'Alfara es pot aplegar per un sender a l'anomenada Cova de les Finestres. Abans d'aplegar a la cova el sender passa per un l'antic mas de Carbonell i després d'aquest està la font de Carbonell a la dreta del camí. Després de la font s'ha aplega a un altre mas i d'ací el camí comença a baixar cap el barranc i la cova. La Cova de les Finestres està vinculada amb les Covetes dels Moros en la propera Bocairent. Aquests dos llocs són un grup de coves-finestra, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, i que es troben en tota la capçalera del riu Clariano, on hi ha altres grupets en els barrancs entre Bocairent, Ontinyent i Alfafara. La Cova de les Finestres està situada al barranc del Pont Trencat i enfront de l'actual línia ferroviària Alcoi-Xàtiva. De la mateixa manera que a les de Bocairent ací hi ha un grup de cambres interconnectades entre elles i d'altres que no són accesibles. Aquestes coves han tingut moltes interpretacions però finalment semblen ser es tractava de graners-magatzems de l'època islàmica medieval, i de comunitats camperoles de les proximitats, molt probablement d’ascendència berber. I són paral·lels d'un un model de graner traslladat del nord d’Àfrica.

Mas de Carbonell La font de Carbonell Mas d'Enmig Panoràmica del barranc i de la via ferroviària Alcoi-Xàtiva

Un pou nocturn

2010-08-24T11:13:00.012+02:00

El pou de Juvea a les Juvees d'Enmig, a la Vall de Laguar per la nit.

L'art rupestre del Pla de Petracos

2010-08-18T11:19:00.024+02:00

El Pla de Petracos, situat al terme municipal de Castell de Castell (la Marina Alta) és un santuari d'art repestre molt important. Són pintures rupestres del neolític i dels primers agricultors i ramaders que van aplegar al nord d'Alacant ara fa 7.000 anys per via marítima. Aquestes gents es van instal·lar a les Valls d'Alcoi i limitant el seu territori es troben els dos santuaris d'art rupestre neolític vinculats a ells: la Sarga i el Pla de Petracos. L'art representat al Pla de Petracos s'ha anomenat Art Macroesquemàtic, i és una manifestació exclusiva de les terres al nord de la província. Fa una utilització de pintura de color roig fosc i els motius són de gran dimensió i d'un traçat gruixut. L'existència de motius similars en les decoracions cardials de les ceràmiques de diverses coves del nord d'Alacant, com la Cova de l'Or de Beniarrés, permet datar-lo. Les imatges d'aquest art el poden relacionar amb rituals entorn de la fertilitat de les terres entre els primers agricultors i ramaders d'aquestes comarques.

En aquesta escena apareixen unes figures humanes, les quals s'interpreten com una representació de la família i destaca la figura central per disposar damunt el cap un traingle elaborat amb grans punts. A cadascun dels costats es disposen altres dues figures humanes, la de l'esquerra molt desdibuixada per un problema de conservació.

Ací apareixen unes figures humanes amb els braços extesos cap a dalt i és la escena més representativa d'aquest art. L'escena ocupa el centre del conjunt del Pla de Petracos. La figura principal, anomenada orant, està formada per una ampla barra vertical, d'on arranquen els braços i les cames i els peus. El seu cap està dotat de rajos i sugereix la seua relació amb un culte celeste. A més dels traços corbs a un costat i a l'altre de la figura gran indiquen que pot tindre relació amb la sacralització de la vegetació. Damunt d'aquesta figura hi ha una més xicoteta i també és un orant, del qual penja un objecte en el braç dret i que està en clara actitud de moviment.

En aquesta escena es representen motis vegetals i on es representa el cicle agrícola sacralitzat. Hi ha dos pseudocercles inferiors que s'interpreten com la llavor o el germen creador. D'ells sorgeix amb força el vegetal que acaba de la mateixa manera que els braços i els peus de l'orant de l'abric central, el qual suggereix la relació de l'home amb el cicle agrícola.

Finalment en aquesta escena es mostra part de la nova religió que porten aquests primers agricultors i ramaders. El bou és ací una imatge vinculada a la fecunditat i es representa a la dreta de manera molt esquemàtica el cap d'un bou vist de front on es destaquen els ulls i les banyes. Al costat del bou s'observa una dona, de la qual no es conserva el cap, i està vestida amb una falda llarga.

Villa Vicenta

2010-08-02T23:01:00.011+02:00

Villa Vicenta és la casa d'estiueig de la familia del poeta Juan Gil-Albert, i està situada a les Cases del Salt. Aquesta propietat ha estat des de finals dels anys 80, habitatge i hospedatge per al grup d'investigadors i estudiants de l'Universitat de La Laguna de les illes Canàries. Ara fa uns mesos, la propietat va ser restaurada per a transformar-se en un centre d'investigadors, per part de la Conselleria de Cultura valenciana. Al mateix temps, també s'han recupetat les tanques perdudes, la porta original, el jardí i el seu estanc i la capella. L'instal·lacío ha estat cedida al CAEHA, Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics, els quals s'han compromès a fer exposicions i un servei cultural de tot el complex; i a més de ser la seua seu oficial.

El jaciment:

La capella:

El picaporta de la capella amb forma de gos i amb el monograma del nom de Jesucrist en llatí.

El riu Molinar amb aigua

2010-07-30T18:44:00.028+02:00

El riu Molinar és uns dels principals rius del terme municipal d'Alcoi, és més, la seua unió amb el riu Riquer en les estribacions més baixes del nucli àntic de la ciutat dona naixement al riu Serpis. Des de l'època moderna aquest riu ha estat usat per a l'instal·lació de molins fariners i de paper, d'on ve el seu topònim. Aquests molins, amb l'arribada de la Industrialització cap el segle XIX , van anar transformant-se fins les actuals edificacions que empleaven l'energia de l'aigua per a les seues activitats fàbrils. A la capçalera del barranc es troba el brollador del Molinar, un edifici modernista de 1913-1914 que amb les últimes plujes i nevades d'aquest passat invern ha fet rebrotar l'aqüífer.

Els Solers

Jornades de portes obertes al jaciment prehistòric del Salt

2010-07-30T03:56:00.008+02:00

Aquest divendres i dissabte, dia 30 i dia 31 de juliol de 2010, es fan les jornades de portes obertes a les excavacions del jaciment prehistòric del Salt. Lloc que ha estat excavat des de 1986 per un grup de la universitat La Laguna de les illes Canàries. El divendres a les 17.30 i a les 18.30 h visites guiades a les excavacions i a les 20.00 h presentació del número 19 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi al jardí de Villa Vicenta. El dissabte les visites seran a les 10.30, 11.30 i 12.30 h.

Jornades de portes obertes al Puig 2010

2010-07-23T15:51:00.008+02:00

El proper diumenge 25 de juliol, el Museu Arqueòlogic d'Alcoi convida a tothom a visitar les excavacions del Puig d'Alcoi. Amb un servei gratuït d'autocar que eixirà a les 10.00 h des de la Torist Info d'Alcoi al carrer Sant LLorenç. (Telèfon Museu Arqueològic 96 553 71 44)

Les Guilelles

2010-07-09T17:44:00.026+02:00

Dins del parc natural de la Serra de Mariola, hi existeixen centenars de masies escampades per tota la Mariola. Són un tipus de patrimoni rural tradicional valencià, que poc a poc està desapareixent per l'abandonament del mòdel tradicional d'explotació agrària i ramadera i l'explotació forestal. L'aparició de les noves formes de produir i del mòdel ecònomic capitalista, han fet innecesàries aquests tipus d'edificis. A més se li suma l'efecte de despoblament dels llocs rurals cap els urbans. Tot açò fa que perille aquest patrimoni etnològic tan tradicional. Les Guilelles són dos masies enclavades dins del parc natural de la Serra de Mariola, i dins del terme municipal de Banyeres de Mariola. És més, tenen al costat el naixement del riu Vinalopó, la Font de la Cova i el castell del Vinalopó. La Guilella Nova sembla ser un edifici de finals del segle XIX o principis del segle XX, que destaca el seu estil constructiu en color groc i rematat per una xicoteta torre, a més d'una capella de 1948. Mentres, la Guilella Vella sembla un edifici del segle XVIII amb un escut nobiliari i diverses creus decorant la façana i també amb una capella interior.

La Guilella Nova:

La Guilella Vella:

Bocairent

2010-05-21T16:31:00.035+02:00

Bocairent és una població situada a la comarca de la Vall d'Albaida. Es troba a les proximitats de la Serra de Mariola. El nuclí urbà és d'origen romà i el seu nom era Bucarius. Però és a l'època islàmica de la qual destaca el seu traçat urbà característic, amb carrers poc amples, estrets i costeruts, fonts i atzucacs. El seu nom a l'època islàmica era Bekirén i va romandre integrada a la taifa de Dénia. Cap l'any 1240, en escrits de Jaume I, la població està anomenada com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. Però es a l'any 1245 quan la població va ser annexada al Regne de València. Als pocs anys, cap el 1248 la revolta de Al-Arzarq també va arrivar a la població amb l'ocupació del seu castell per part dels mudèjars. La primera carta pobla és del 1255 per Ximén Pérez d'Arenós.

Hortets al voltant del centre històric de Bocairent:

Pont de Darrere la Vila del segle XVIII:

Les Covetes dels Moros són un dels atractius turístics més evidents de la població. D'antiguitat i utilitat incertes, possiblement siguen magatzems d'època àrab en els quals la població transhumant guardava les eines en cavitats distribuïdes segons l'estructura de la tribu.

L'església de Nostra Senyora de l¡Assumpció del segle XVIII, és l'edifici més emblemàtic i senyorial de la població ja que destaca per la seua grandària i al enmig del poble. Està construïda sobre l'àntic castell àrab.

Portal de l'Arc de l'Aigua és un arc d'un aqüeducte del segle XVI que portava aigua a la població i a dia de hui s'usa per a les entrades de les fiales en festes de Moros i Cristians.

Pont de Sant Blai:

Ermita del Sant Crist:

L'ermita se situa a 730 metres d'altitud i s'arriba des de la Plaça de l'Ajuntament, seguint el camí del calvari. En el camí passa pont de Sant Blai i continua pel calvari fins el cim. L'edifci va ser construït en el segle XVI i en té tres edificis principals: un l'Hostal que va ser un antic convent, la casa del capellà en el centre i l'església d'estil gòtic amb el campanar adossat. seua façana. En la seua façana hi ha dibuixat un rellotge de sol i un pantocrator de pedra.

Pròxim a l'ermita s'ubica el monument que commemora als morts caiguts en la batalla de Camorra que va suposar el final de la guerra entre carlins i isabelins en 1873.

Epígrafs de la via verda

2010-05-19T15:41:00.009+02:00

Als túnels de la via verda d'Alcoi, l'antiga via ferroviària Alcoi-Alacant, hi ha una sèrie d'inscripcions cronològiques dels anys de la contrucció de la mateixa obra (anys 20 i 30 del segle XX). La primera es troba al primer túnel des del barri de Batoi, en la qual es llig una data en xifres romanes: "XVIII - VIII - XXXVI" (¿16-8-36?) però algunes xifres han estat esborrades parcialment. La segona inscripció es troba al tercer túnel, després del pont de les Set Llunes: "Julio Año 19(3)2", a aquest li falta el tercera xifra i potser siga el 3.

La font i la bassa del Marqués

2010-04-29T18:16:00.014+02:00

Prop del castell de Barxell, hi ha una font de principis del segle XX, la font del Marqués. El seu nom prové del títol nobiliari de l'antic propietari del castell de Barxell i els camps de conreu del voltant.S'accedeix des del camí de baixada que va del castell als Canalons, a mà dreta sí baixes. Es troba amagada entre la vegetació i els pins. Sembla que ja no té cap ús agrícola, ja que està una mica abandonada encara que algú neteja d'herbes els seus voltants. La font està dins d'una xicoteta edificació de la qual ja no té sostre. Dins d'ella hi ha la pròpia font, un banc d'obra, un xicotet llavador i una finestra amb panràmiques a l'antiga bassa. Aquesta està parcialment o totalment plena a mesura que passa l'any. Per últim la font té la següent inscripció "M. M. AÑO 1915" i aquesta, més o menys li dona una data de la seua construcció.

La bassa

L'ermita dels Algars

2010-04-29T18:13:00.020+02:00

La xicoteta ermita dels Algars és l'únic temple que té aquesta pedania de Cocentaina. El temple és d'estil neoromànic, i està vinculada amb la fàbrica del Barxellet, per a la que treballava molta gent dels Algars. L'ermita no ha tingut cap ús litúrgic des de fa dècades i els mateixos propietaris l'han deixada en l'oblit fins que el sostre d'aquesta ha caigut. Cronològicament ha de ser de principis del segle XX, o finals del segle XIX. Aquest edifici és molt paregut als projectats per l'arquitecte alcoià Timoteu Briet Montahud. Per exemple, són obres seues i d'estil neoromànic , l'església Asil de les Germanetes dels Pobres de 1891 i el convent de les Serves de Maria de 1904 a Alcoi. L'ermita dels Algars presenta moltes característiques amb aquests altres temples. Molt xicoteta i de planta rectangular, té una porta amb forma d'arc ogival i al damunt d'aquest una creu llatina. A cada costat té, en la part superior, dos fornícules sense cap figura escultòrica i ,en la part baixa ,dos finestres falses que a dia de hui encara tenen dibuixos pictòrics, que hi representen vidrieres en color blau.

Decoració pictòrica en color blau a les finestres falses de l'ermita:

L'espadanya:

El barranc de l'Infern

2010-04-26T17:07:00.024+02:00

Font del Rossinyol:

Des d'una de les ultimes revoltes de pujada per la carretera del Santuari de la Font Roja, s'inicia un xicotet itirenari molt poc conegut del parc natural del Carrascal de la Font Roja. L'itinerari del "Barranc de l'Infern"s'inicia a la font del Rossinyol i arriba fins l'anomenat Pla dels Galers. Per tota aquesta ruta es poden observar la varietat d'espècies humides i bàsiques del parc natural, com són la carrasca, el freix, l'auró, el roure valencià o galer, el llorer bord etc. Durant tot el camí, es poden veure les principals urbanitzacions de la vall de Polop, la carretera de Banyeres, l'ermita de Polop, etc. Una ruta molt aconsellable per a fer durant l'estiu, fugint de les temperatures caluroses que apareixen per tot arreu i que al parc natural disminueixen per la seua rica vegetació humida. Però més val fer-la a l'inrevés a l'estiu, des del Pla dels Galers fins la font del Rossinyol, per a gaudir-ne amb la frescor del paratge i fent camí avall.

Panoràmica de la Serra Mariola

El Plà dels Galers

14 d'abril de 1931

2010-04-14T22:02:00.005+02:00

Un 14 d'abril com hui, ara fa uns setanta-nou anys, es va proclamar solemnement la II República Espanyola. Les eleccions municipals d'abril de 1931 tenien l'intenció de continuar el poder pactat entre l'oligarquia, però el resultat va ser inesperat, ja que a les grans ciutats van guanyar les candidatures republicanes i així es proclamva la II República. A Alcoi va guanyar la colaició republicano-socialista enfront a la monàrquica. A la fotografia es veu la Junta Provisional Republicana que es va encarregar del govern municipal en els primers moments del nou règim a Alcoi.

Grup Salvem el Castell de Barxell

2010-04-10T17:16:00.003+02:00

Després de veure la iniciativa que han fet al Facebook per la recuperació del castell de Benifallim, m'ha semblat bona, fer-ne una altra per al castell de Barxell. Esperem que les instuciones públiques es fagen carrec de la recuperació d'aquest important edifici patrimonial, ja que el seu propietari no fa res des de fa tres anys. Facebook: Salvem el Castell de Barxell.

L'abans i el després XXIII: Monument de Miguel de Cervantes

2010-03-27T14:31:00.017+01:00

L'abans (1905): El després (2010):

El monument de Miguel de Cervantes és el més àntic de la ciutat d'Alcoi. Data de principis de segle XX, sent ignaugurat el 7 de maig de 1905, amb la commemoració del 3r centenari de publicació d'El Quixot. L'alcoià Vicent Pascual va ser l'encarregat, per part del Ministeri d'Instrucció Pública, d'impulsar una sèrie d'activitats entorn al centenari. Ell mateix, apareix a la fotografia en la part esquerra. Una d'aquestes activitats, era anomenar-li ,amb el nom de Passeig de Cervantes, a l'explanada entre el pont de Maria Cristina i l'àntic quarter. A més es van ajardinar i s'aixecà un monument en la seua memòria. El bust de bronze, està emmarcat amb ram de llorer i damunt d'un llibre d'El Quixot, va ser obra de de Fernando Cabrera i el pedestal va ser dissenyat pel propi Vicent Pascual. L'enplaçament original va canviar amb motiu del disseny dels carrer més propers. A l'any 2005 el monument va ser restaurat per motiu del 4t Centenari del Quixot.

Diego Navarro excombatent de la Batalla de l'Ebre

2010-03-26T11:56:00.006+01:00

Mirant pel Youtube he trobat aquest testimoni de Diego Navarro Vicente, excombatent de la Batalla de l'Ebre. Va participar-hi per part del bàndol republicà, dins de l'anomenada Divisió Líster. Va nàixer en 1918 a Caudete (Albacete) i a l'actualitat hi resideix a Alcoi des del 1954. Gràcies a la família Navarro-Doménech per compartir el seu testimoni.

Les moltes vides de Diego Navarro (http://www.aramultimedia.com/)

Jornada de portes obertes de la Sarga 2010

2010-03-10T11:06:00.006+01:00

Aquest cap de setmana, 13 i 14 de març de l'any 2010, comencen les jornades de portes obertes a les pintures rupestres de la Sarga. Organitzades pel Museu Arquelògic d'Alcoi i amb el suport de moltes institucions. Hi ha tres passes de visita guiada per a cadascún dels dos dies: a les 11, a les 12 i a la 1 del migdia. Els diumenges hi ha servei gratuït d'autocar que ix a les 11.00 h des de la Tourist Info d'Alcoi, però s'ha de reservar la plaça en el telèfon del museu: 965 33 71 44.

L'Ovidi Montllor, 15 anys de vacances

2010-03-10T10:39:00.004+01:00

Hui 10 de març del 2010 es compleixen quinze anys de la mort d'Ovidi Montllor cantautor i actor alcoià que formà part del moviment de la nova cançó cantalana. Malauradament, les autoritats locals, encara, no li han donat un reconeixement oficial després de tot aquest temps. Una opció encertada de reconeixement, almenys, haguera sigut donar-li el seu nom a un carrer o plaça o fer-li una escultura. L'únic reconeixement ha sigut per part l'iniciativa cultural d'uns quants ciutadans, quan se li va donar el seu nom al Casal Jaume I d'Alcoi. L'any 1995 moria a Barcelona a conseqüència d'un càncer d'esòfag, però hui ens enrecordem de l'inici de les seues vacances.

El Barranc de l'Encantà o l'Encantada

2010-03-05T15:31:00.049+01:00

El barranc de l'Encantà o de l'Encantada, és un racó dels més bells de la comarca del Comtat. Situat al terme municipal de Planes de la Baronia, és un paratge protegit de manera legal. Toponímicament, l'Ecantada fa refèrencia a una llegenda molt extesa per tota Espanya. Hi consisteix a una sèrie de elements clau en quasi tots els llocs que s'hi troba.; una dona de cabells rossos encantada en aquest cas per un musulmà i que cada cent anys, una nit de lluna plena, hi apareix pentinant-se amb un batidor d'or i a més se li apareix a un pastor o llaurador local. Aquesta llegenda prové del nord de la península i arribaria aquestes terres amb el nous colonitzadors cristians del segle XIII. El riu de l'Encantada naix molt prop de Beniaia (Vall d'Alcalà) i ha format, amb el pas dels anys, sobre formacions calcàries una sèrie de estrets i tolls impresionants. El principal atractiu del barranc és l'anomenat Gorg del Salt de grans dimensions i de gran bellesa. Continuant riu avall es troba el molí de l'Encantà, edifici d'una altra època on era fonamental l'ús de les fortes aigües del barranc per a fer farina. Ara està invaït per una enfiladissa i amb el sostre afonat, i ha quedat com testimoni del passat. És en aquest lloc, on el riu s'encaixona en un estret, format per la serra del Cantalar i el Tossal del Pedreguer. Aquest xicotet estret, excavat a la pedra, és impresionant i al mateix temps és ensordidor els sons de les aigües al caure-hi. .

El Gorg del Salt:

El molí de l'Encantà

El Clot del Molí:

Serra Foradada:

Documental: Barri Viu - Barri Boom - Derribando el olvido

2010-03-04T11:13:00.004+01:00

Documental fet per iniciativa de l'associació de veïns del barri el Partidor, ja que són assejats per la politica urbanística de l'Ajuntament d'Alcoi. El qual ha fet un plà d'especulació immobiliària, que poc a poc està enderrocant una part del passat alcoià. La vivenda tradicional de la classe obrera alcoiana està desapareixent d'aquesta forma. Les autoritats del govern local solament veuen patrimoni d'època contemporània en els edificis modernistes i de la burgesia alcoiana, oblidant-se de l'altra part. D'aquesta manera se està deixant patrimonialment i històricament una part, la de la burgesia mentres que l'altra, l'obrera desapareixerà. Açò és sense cap dubte, negar una part històrica d'un poble i deixant per al futur un únic testimoni de la història local duranst els segles XIX i XX. La Revolució Industrial alcoiana, la lluita social dels obrers alcoians , la Revolució del Petroli, el quarter d'infanteria del regiment Viscaia, l'arquitectura modernista i industrial entre d'altres, no és poden entendre sí solament queden immnobles burgesos sense els seus corresponents habitatges obrers alcoians. Malaudarament el govern local està empenyat a enderrocar-lo completament i damunt ha donat suport a Álex de la Iglesia a grabar una pel·lícula ambientada durant la guerra civil al barri com si fora Madrid.

Carta abierta al director de cine Alex de la Iglesia (Aramultimèdia) Escenario de la destrucción (Información)

Part 1: Part 2: Part 3: Part 4: Part 5:

La font i la casa del Regadiu

2010-02-28T09:36:00.048+01:00

El terme municipal d'Alcoi té molts tresor ocults, i un d'aquests és la font del Regadiu. És localitza a la partida del mateix nom, el Regadiu, darrere de la Serreta i al costat del terme municipal de Benifallim. També destaca l'edifici anomenat casa del Regadiu de mitjan segle XX, que amb els últims anys els factors metereològics han augmentat el seu deteriorament. La teulada finalment s'ha afonat amb la primera planta. La construcció presenta un estat ruïnós, i de la mateixa forma la font no té cap manteniment. La canalització que parteix des de l'alcavó de la font està a l'intèmperie. L'aqüeducte de la font té una enfiladissa invadint-lo i és més, també està cobert per branques. Poca aigua arriba a la font i la cèquia que va cap el llavador la va perdent. Així, el llavador ha quedat ple d'herbes i sec. Mentres la bassa sí que té aigua, encara que molt bruta. Des d'ací s'observa la Serreta i l'Alt del Regadiuet.

L'aqüeducte de la font cobert per les branques i una enfiladissa:

La font i el llavador del Regadiu: El llavador sec i cobert per vegetació: La Serreta des del Regadiu: La bassa: L'Alt del Regadiuet La casa del Regadiu: La piscina: Un antic sis-cents al garatge El patí amb gàbies per a conills

La quadra:

El camí al castell de Cocentaina

2010-02-27T17:00:00.040+01:00

Centre cultural El Teular:

El camí d'accés al castell de Cocentaina comença a la plaça de El Teular, on es troba el centre cultural del mateix nom. Des d'ací, hi ha un xicotet camí de ciment que puja fins l'ermita de santa Bàrbara. La resta del camí té poques dificultats de pujada fins arribar al castell. L'itinerari puja per les vessants de l'anomenada Penyeta Blanca, el nom que té el turó on està la fortificació del segle XIV. Una volta que arribem a l'ermita, la resta del camí no té dificultats i és fàcil de trobar-lo. Ja en el cim, les vistes panoràmiques per les terres de la comarca del Comtat són espectaculars i al mateix temps l'aspecte de la fortificació és grandiós.

Panoràmica del Cocentaina, la serra d'Almudaina, la Serrella i l'Aitana:

Ermita de santa Bàrbara

L'ermita de santa Bàrbara és un edifici religiós més antic de Cocentaina i està al damunt d'un xicotat turó a les vessants de la serra de Mariola. Possiblement va ser edificada durant la segona meitat del segle XIII. L'edifici té una coberta lenyosa recolzada sobre arcs diafragmàtics i una estructura amb una sola nau composta per quatre crugies. Del segle XIV es conserva , a la pinacoteca del Palau Comtal, un retaule en què es representa la vida de santa Bàrbara. En el segle XV, l'ermita, estava habitada per unes beates que es feien dir "sorores sanctae Barbare" però el seu manteniment ha estat a càrrec d'un ermità fins a mitjan segle XX. Cap el 8 de desembre, per la festivitat de la Immaculada Concepció, se celebra una festa molt popular a les rodalies de l'ermita. Aquesta festa la Corriola és tradicional menjar una pa en forma de rosca amb embotit, i passar la resta del dia al voltant de l'edifici i el paratge.

Panoràmiques des del turó de santa Bàrbara La Plana de Muro, Muro d'Alcoi i la serra del Benicadell:

La rabosa negra de Mariola

2010-02-24T22:23:00.004+01:00

Ací una notícia molt curiosa extreta de Aramultimèdia.es:

Descoberta una rabosa de pelatge negre a la Serra de Mariola

Imatge de la rabosa negra descoberta. / UA. Dept. ECOLOGIA

Un exemplar únic de rabosa amb el pelatge negre ha sigut descobert per investigadors de la Universitat d'Alacant al Parc Natural de la Serra de Mariola. Tal i com s'ha dit, aquest animal seria únic en el món, donada la raresa d'aquesta classe de mutacions en el color dels pels. El descobriment ha sigut una sorpresa per als propis investigadors, que duen a terme la seua tasca amb una tècnica d'inventari fotogràfic.

Membres del Grup d'Investigació de Recursos Cinegètics del Departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Mariola, estan duent a terme un projecte denominat Paisatge, biodiversitat i gestió cinegètica al Parc Natural de la Serra de Mariola, mitjançant anàlisi de tecnologia SIG, GPS i foto-parany. Aquest projecte pretén, mitjançant la instal·lació de càmeres digitals de foto-parany, col·locades en diferents punts de les quasi 17.000 hectàrees de parc protegit, aprofundir en l'estudi de la diversitat d'espècies faunístiques més representatives, com ara el teixó, la geneta, o el gat salvatge. També es vol obtindre dades d'interés sobre el comportament de les mateixes espècies. D'aquesta manera, seria possible avaluar els canvis en l'etologia dels animals objecte d'estudi com a conseqüència de la intervenció de les persones. Tot i que el projecte continuarà desenvolupant-se durant el present any, els resultats obtinguts durant 2009 mostren la gran diversitat present a la Serra de Mariola, no només pel que fa a flora, com s'havia constatat, sinó també pel que fa a la fauna. D'aquesta manera, les càmeres ha captat imatges de més de 35 espècies diferents d'animals, entre mamífers i aus, destacant les dades referents al duc, el teixó, el gat salvatge, l'àguila reial, la geneta i la rabosa. Entre els registres obtinguts s'ha observat un exemplar d'aquest animal amb el pelatge totalment negre, un curiós individu fruit d'una mutació, que el converteix en un exemplar únic