Llocs i paratges d'Alcoi ciutat i el seu terme municipal, de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, les Marines, la Vall d'Albaida, la Safor, la Costera...
Té costeres i ponts, música de telers; té muntanyes que el volten i li donen fondor. Allí fan ser un riu aigües brutes de fàbriques; allí fan nàixer boira del fum brut sense ales. Eiximeneres trauen en prova de treball d'un poble que l'ofeguen i que no mataran: el meu poble Alcoi.
Poble d'història d'homes que han volgut llibertat; poble tossut i obert, carrancs, clavillat. Com un gall matiner canta i alça la cresta, com si el seu horitzó fóra fora finestra. Hi ha també un raconet que només el sé jo, ple de flors a l'estiu, ple de flors a l'hivern. El meu poble Alcoi.
Allí hi ha un campanar que en guerra el van tombar i que després l'han fet calcat com era abans. Per vergonya de tots i beneït pel clero; la vergonya de fer-te anar al teu enterro. I encara té una font roja i fresca tostemps; com ella dóna vida la primavera mou al meu poble Alcoi.
Allí fan unes festes que a molts els dura un any i que altres les esperen sense pensar en el sant. Són moros i cristians que el cafè els fa germans; sempre perden els moros i guanyen els cristians. Tants amos, tants obrers, tan dolç i tan amarg; ballen colors de festa amb músiques i focs al meu poble Alcoi.
Amb un Cantó Pinyó, lloc de cita amb tothom; amb el Barranc del Cinc com dos braços oberts. Allí hi ha una glorieta que ensenyen als infants i que els dóna cabuda quan s'han cansat d'anar; i els té fins que se'n van al món millor que ens diuen; rient pels qui li vénen, plorant pels qui se'n van va coneixent-t'ho tot el meu poble Alcoi.
Visca l'Ovidi!! Sens dubte esta és una de les seues cançons més emblemàtiques. Alcoi,el seu paisatge, la gent, la situació socioeconòmica...sempre es poden trobar a quasi totes les seues cançons. Salutacions! www.daxavofestival.com
Té costeres i ponts,
ResponEliminamúsica de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.
Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrancs, clavillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi.
Allí hi ha un campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca tostemps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble Alcoi.
Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.
Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble Alcoi.
Visca l'Ovidi!! Sens dubte esta és una de les seues cançons més emblemàtiques. Alcoi,el seu paisatge, la gent, la situació socioeconòmica...sempre es poden trobar a quasi totes les seues cançons.
ResponEliminaSalutacions!
www.daxavofestival.com