Bocairent

Bocairent és una població situada a la comarca de la Vall d'Albaida. Es troba a les proximitats de la Serra de Mariola. El nuclí urbà és d'origen romà i el seu nom era Bucarius. Però és a l'època islàmica de la qual destaca el seu traçat urbà característic, amb carrers poc amples, estrets i costeruts, fonts i atzucacs. El seu nom a l'època islàmica era Bekirén i va romandre integrada a la taifa de Dénia. Cap l'any 1240, en escrits de Jaume I, la població està anomenada com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. Però es a l'any 1245 quan la població va ser annexada al Regne de València. Als pocs anys, cap el 1248 la revolta de Al-Arzarq també va arrivar a la població amb l'ocupació del seu castell per part dels mudèjars. La primera carta pobla és del 1255 per Ximén Pérez d'Arenós.
Hortets al voltant del centre històric de Bocairent:
Pont de Darrere la Vila del segle XVIII:
Les Covetes dels Moros són un dels atractius turístics més evidents de la població. D'antiguitat i utilitat incertes, possiblement siguen magatzems d'època àrab en els quals la població transhumant guardava les eines en cavitats distribuïdes segons l'estructura de la tribu.
L'església de Nostra Senyora de l¡Assumpció del segle XVIII, és l'edifici més emblemàtic i senyorial de la població ja que destaca per la seua grandària i al enmig del poble. Està construïda sobre l'àntic castell àrab.
Portal de l'Arc de l'Aigua és un arc d'un aqüeducte del segle XVI que portava aigua a la població i a dia de hui s'usa per a les entrades de les fiales en festes de Moros i Cristians.
Pont de Sant Blai:
Ermita del Sant Crist:
L'ermita se situa a 730 metres d'altitud i s'arriba des de la Plaça de l'Ajuntament, seguint el camí del calvari. En el camí passa pont de Sant Blai i continua pel calvari fins el cim. L'edifci va ser construït en el segle XVI i en té tres edificis principals: un l'Hostal que va ser un antic convent, la casa del capellà en el centre i l'església d'estil gòtic amb el campanar adossat. seua façana. En la seua façana hi ha dibuixat un rellotge de sol i un pantocrator de pedra.
Pròxim a l'ermita s'ubica el monument que commemora als morts caiguts en la batalla de Camorra que va suposar el final de la guerra entre carlins i isabelins en 1873.

Epígrafs de la via verda

Als túnels de la via verda d'Alcoi, l'antiga via ferroviària Alcoi-Alacant, hi ha una sèrie d'inscripcions cronològiques dels anys de la contrucció de la mateixa obra (anys 20 i 30 del segle XX). La primera es troba al primer túnel des del barri de Batoi, en la qual es llig una data en xifres romanes: "XVIII - VIII - XXXVI" (¿16-8-36?) però algunes xifres han estat esborrades parcialment. La segona inscripció es troba al tercer túnel, després del pont de les Set Llunes: "Julio Año 19(3)2", a aquest li falta el tercera xifra i potser siga el 3.