Túnels de desaigüe torrencial de l'autovia



L'autovia té moltes infraestructures dissenyades a banda de la pròpia via com són els passos de fauna o la xarxa de protecció per a ratpenats. Destaquen també els túnels de desaigüe torrencial del Pago d'Assensi. Són dos túnels d'una llargària considerable i situats al voltant del Pago d'Assensi i l'antic Pago de Saragossa.


La fàbrica de Vicente Miró



Un altre exemple del ric patrimoni industrial i històric d'Alcoi és la fàbrica de Vicente Miró. Enclavada a l'eixample de la ciutat, actual barri de Santa Rosa i molt propera a l'illa de Rodes. És un conjunt millor conservat que el cas de Rodes, però, està en una situació penosa com gran part del passat industrial alcoià. No hi ha enderrocament de les seues teulades i des de l'exterior s'observen detalls d'aquesta teulada intacta amb els pilars de ferro i les cruïlles. Destaquen uns cotxes dels anys 60-70 de l'últim ús de l'edifici com garatge. A l'exterior es pot llegir en lletres de ferro: "VICENTE MIRÓ / TALLERES DE FUNDICIÓN Y MAQUINARIA".


Església de Benilloba


 L'església parroquial de la Nativitat de la Nostra Senyora de Benilloba està adscrita cronològicament al segle XVII i dins de l'estil barroc. El temple és de creu llatina amb una única nau amb capelles laterals. Destaca a la seua façana feta amb mamposteria. Rematada amb un frontó mig escalonat. Al marc esculpit de la porta destaquen pinàculs amb boles que recorden a elements del renaixement.

La torre campanar és de planta quadrada, i està edificada amb carreus ben tallats i regulars. Té quatre altures. En la segona destaca un rellotge i la quarta està destinada a les campanes i les seues finestres.

 Però sense dubte destaca el panell ceràmic devocional dedicat a Sant Joaquim. El conjunt està format per 45 taulells, nou d'alçada i quatre d'amplada.Les envolta una senefa decorativa. Destaca a la imatge central, la família de Sant Joaquim amb la seua dona Samta Ana i la seua filla la Verge Maria.  Les figures estàn centrades a l'escena i envoltades d'un paisatge vegetal i una casa. En primer plà, ells es troben en un lloc urbà. Damunt de la família destaca el cel i enmig l'al·legoria de l'Esperit Sant com un colom amb les ales desplegades i darrere un triangle daurat. Dins del plafó es pot llegir: 
"S. (an) Joaquin p.(adre) de N.(uestra) S.(eñor)A"






Monument a Miguel Hernández


Monument edificat al parc de la Glorieta d'Alcoi i dedicat a la figura del poeta Miguel Hernández. L'obra és possiblement de l'artista valencià  Rafael Pi Belda i dels anys 1980. És un bust en bronze del poeta i amb la firma de l'artista. L'obra està instal·lada sobre un suport de pedra on es pot llegir la següent inscripció epigàfica i una placa de bronze:
 "Adiós hermanos / camaradas, / despedidme / del sol y / los trigos". 
"EL POBLE / D' / ALCOI / A Miguel / Hernández".





Placa de fill predilecte d'Alcoi a Fernando Cabrera


Placa de propietat particular i commemorativa del nombrament de fill predilecte a Fernando Cabrera per part de l'ajuntament d'Alcoi. A la placa es pot llegir la següent inscripció sobre una lapida de marbre i decorada amb parts metàl·liques:

"DON FERNANDO BALMASEDA MEDIAMARCA / ABOGADO SECRETARIO DEL EXCMO AYUNTAMIENTO DE ALCOY / CERTIFICO QUE EN SESION EXTRAORDINARIA DEL PLENO / DEL EXCMO AYUNTAMIENTO CELEBRADA EL 12 DE NOVIEMBRE DE 1926 / SE ACORDO POR UNANIMIDAD NOMBRAR / HIJO PREDILECTO DE ALCOY / AL EXIMIO ARTISTA Y GRAN PATRICIO / SR. DON FERNANDO CABRERA CANTÓ / Y PARA QUE CONSTE EXPIDO LA PRESENTE CON EL VISTO BUENO DEL / SR. ALCALDE EN ALCOY A DOCE DE AGOSTO DE MIL NOVECIENTOS VEINTISIETE / EL ALCALDE".

Amb les dos signatures de l'alcalde i l'advocat de l'ajuntament, Enrique Juan Soler i Fernando Balmaseda:
 

Detalls de les cantonades de la lapida és veuen treballedes amb els noms de les obres pictòriques més importants: 





Placa commemorativa de la Cavalcada de Reis d'Alcoi


A l'edifici històric del segle XIX, número 21 de la plaça  d'Espanya,  hi ha una placa commemorativa dedicada a l'associació que va crear l'actual Cavalcada de Reis d'Alcoi. La inscripció té un escut de la ciutat, una estrella de nadal i l'efígie dels tres reis amb camell i es pot llegir:

"EN AQUESTA CASA RESIDI LA PENYA / "EL PANEROT" PIONERA QUE FOU DE LA / CAVALCADA DELS REIS "MAGOS" EL POBLE / D'ALCOI LI TESTIMONIA EL SEU MES PROFUND / AGRAIMENT I RECONEIXEMENT EN AQUESTA / DATA IMPORTANT DEL PRIMER CENTENARI // ALCOI GENER DE 1985".

Restauració de la "Villalonga"



La restauració de la locomotora número 2 "Villalonga" ha finalitzat després d'uns mesos, a principis d'octubre de 2017. Situada al damunt d'un podi al lloc on es trobava l'antiga estació de Gandia, actual plaça al-Arzraq. La línia de ferrocarril Alcoi-Gandia va estar en fucionament des del 1892 fins el 1969. El monument de record a esta línia pateix actes vandàlics molt sovint. Cal una reforma de la plaça per a dignificar tot el conjunt i el record d'aquesta màquina del nostre passat industrial.






Monument als voluntaris de Creu Roja

Gran monument dedicat als voluntaris alcoians de Creu Roja i obra es possiblemen de l'escultor valencià Rafael Pi Belda. Està feta en un gran bloc d'alabastre irregular. Per una banda apareixen esculpides cuatre figures humanes, dos són voluntaris amb uniforme de la Creu Roja auxilian un ferit al seu centre i una cuarta vista d'esquenes a un lateral del monument. Per altra banda a la part posterior hi ha una epígraf i on es pot llegir: "Alcoy / Al voluntariado / de Cruz Roja / 26 de Junio 1979 // Belda". Hi ha,  a més,  una creu esculpida amb volum. Finalment a l'altra banda lateral està esculpit l'escut de la ciutat d'Alcoi. Aquest monument es trobava situat a la plaça de la Concordia del barri de Santa Rosa però es va reinstal·lar a la placeta de Sant Francesc amb el canvi de nom homònim com placeta de la Creu Roja on estava la Creu Roja als seus inicis a Alcoi.




Monòlit de solidaritat amb el poble palestí



 Al jardí de l'antic col·legi de Cervantes, hui el Centre Cervantes de Joventut (CCJ) es col·locar una placa de solidaritat amb el poble palestí a l'any 2016. A la placa en un monòlit es pot llegir el següent:

"El poble d'Alcoi en reconeixent / i suport al Dret a la Resistència / del Poble Palestí fins que Israel / respecte els drets humans. / complisca la legalitat / internacional i pose fi a / l'ocupació il·legal de Palestina.// "Sense la llibertat de Palestina, la nostra està incompleta"/ Nelson Mandela //  Alcoi, primer municipi del PV en adherir-se al BDS / 29 de novembre 2016 / En solidaritat amb Palestina"

Monòlit als deportats alcoians i placa a Francisco Aura Boronat

A l'any 2014 la ciutat d'Alcoi va fer un homenatge a les víctimes alcoianes del nazisme i la denominació al nou pont entre el barri del Viaducte i la Zona Nord com Francisco Aura Boronat. A la borera vianant, l'altra és carril bici, es va instal·lar un monòlit als deportats alcoians víctimes del nazisme. Es pot llegir el següent: 

"EL POBLE D'ALCOI EN MEMÒRIA I HOMENATGE ALS ALCOIANS / REPUBLICANS DEPORTATS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS / FRANCISCO AURA BORONAT / JOSÉ BONET DOMÍNGUEZ / EMILIO CATALÁ LÓPEZ / ENRIQUE CORTÉS CANTÓ / JORGE CORTÉS FAUS / VÍCTOR ESCRIVÁ CHORRO / FRANCISCO GARCÍA ESQUITINO /  JOSÉ GARRIDO MONLLOR / FRANCISCO GRAU IBÁNEZ / JOSÉ JORDÁ SANTAMARÍA / JOAQUÍN LINARES GISBERT / EMILIO MARQUÉS ARACIL / RAFAEL MONLLOR BERENGUER / VICENTE MONTAUD FERRER / JOAQUÍN NAVARRO FERRI / EMERITO PAYÁ ROMBEU / ERNESTO PÉREZ ALEMANY / ANTONIO REIG LLOPIS / MANUEL ROSAS RODRÍGUEZ / PEDRO RUIZ SÁNCHEZ / ANTONIO SIRERA DOMÉNECH / JUAN TUR COLOMA / ALCOI, 23 DE FEBRER DE 2014 / S." 

Al final apareix un triangle invertit amb la S al seu interior que feia referència als espanyols apàtrides dels camps de concentració nazis.


Al costat hi ha una placa dedicada a Francisco Aura Boronat amb el següent text:

"Va vindre cap a mi i va començar a donar-me puntellades i punyades, doncs la presència d'un SS va servir per a realitzar-ho amb més acarnissament.  Em va prendre el número i a l'entrada del camp vaig ser cridat per a posar-me a la banqueta en presència del SS. Va començar a colpejar-me, però un dels colps em va pegar en els baixos de la columna vertebral i el reflex del dolor em va der moure els braços; aleshores, em van lligar els punys sobre el travesser de la banqueta."
Francisco Aura Boronat
Francisco Aura Boronat (Alcoi, 1918) és fill de la classe obrera alcoiana. Va començar a traballar als vuit anys de dependent per a passar després al sector tèxtil. És un dels 22 deportats alcoians que van ser internats en els camps d¡extermini nazis.

L'anys 1936, amb 17 anys, es va allistar com a voluntari en el 5é Regiment de els Milícies Populars i va combatre en la Guerra Civil en el bàndol republicà com a fuseller d'infanteria. Va participar en la defensa de Madrid i va combatre en les batalles de Brunete i de l'Ebre, resultant ferit tres vegades.

Al febrer de 1939 es va exiliar a França i va estar en els camps de refugiats d'Argelès-sur-Mer. Saint Cyprien i Barcarès, i va treballar després per al govern francés en el Cos de Treballadors Estrangers per a reforçar línies de defensa.

El 21 de juny de 1940 va ser capturat pels nazis, deportat i empresonat en diversos camps de l'exèrcit alemany, com ara el de Belfort ( França) i el Stalag XI-A (Alemany), fins que el 26 d'abril de 1941 va ingressar al camp d'extermini de Mauthausen (Àustria). Els primers tres mesos els va passar en quarantena en el barracó número 17. Després va conéixer la tortura, la mort, la fam, la presecució, la violència, la indiferència, la por i les humiliacions dins del camp. Allí estava identificat amb la matrícula 4.208. A Mauthausen va sobreviure quatre anys sota el control dels SS fins a l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945 per part de l'XI Divisió Blindada de l'exèrcit nord-americà.

Una vegada acabada la guerra i alliberat del camp , es va instal·lar a Camplong (França), prop de Bèsiers, on va viure durant vuit anys i va treballar com a miner. Finalment, el 21 de juliol de 1953 tornà a  Alcoi quan  tenia 35 anys. Al seu poble es va incorporar a la vida ciutadana, es va casar i ha tingut tres fills.

Supervivient alcoià dels camps deportats i d'extermini nazis, ha mantingut sempre una gtan dignitat, sense odis, i ha treballat per mantenir viva la memòria històrica del "mai més" aportant els seu testimoni en nombrosos actes, conferències, artícles i documentals, amb l'objectiu de promoure la cultura de pau i no violència. Ha estat homenatjat per les universitats de Barcelona, Castella-La Manxa i València i pel Congrés dels Diputats. Va rebre la Medalla d'Honor de l'Ajuntament d'Alcoi el 6 de maig de 2005.