La Mola Alta de Serelles

El mas de Serelles i la Mola Alta en segona plana. La Mola Alta de Serelles és un cim muntanyenc de la serra de Mariola. En ell, és localitza un xicotet poblat de l'Edat del Bronze, descobert i excavat a principis del segle XX. A dia de hui són visibles, després de les antigues excavacions, parts de la seua muralla, àrees domèstiques i una torre de planta redona. El camí parteix des de l'actual estació de Renfe d'Alcoi cap el camí del Talecons. Aquest mateix camí porta al mas i la font de Serelles. S'ha de seguir fins arribar a la primera revolta darrere del mas de Serelles, i després enfilar-se per una senda que ens portarà de nou a la part superior del camí dels Talecons. Ací girarem a l'esquerra per seguir pel camí que porta al mas de la Mola. Per últim aplegarem a les vessants rocalloses de la Mola i continuarem fins passar la Penya de la Reina. Al passar aquesta hem de buscar cartells de la mircroreserva de flora per a trobar-lo. La sendera ascendeix a mà dreta del la pista forestal. (Tot el camí es troba senyalitzat al mapa i guia excursionista de la Serra de Mariola del Tossal Cartografies amb el número 8).
El mas de la Mola: La Penya de la Reina
Les coves de la Mola
Camí de pujada a la Mola: Senyalització de la microreserva de flora:
Panoràmiques des de la Mola: El camí cap el Montcabrer amb el Cavall Bernat
El Talecó de Dalt
El mas de la Mola i el Talecó de Baix:

L'església-fortalesa de Murla

La població de Murla, la Marina Alta, es troba dins de la Vall de Pop i als peus de la Serra del Cavall Verd. La seua església-fortalesa de Sant Miquel és característica de com una edificació militar medieval va passar, al segle XVI, a temple cristià. Al damunt d'una de les seues torres es va edificar un campanari al segle XVIII i el qual es va esfondrar l'1 de maig de 1900.
Finals del segle XIX:

La Vall de Laguart

La Vall de Laguart és una de les valls més bóniques de la Marina Alta i del nord de la província d'Alacant. Està encaixonada entre la Vall d'Ebo al nord i la Vall de Pop al sud, i mirant a la mar. La vall està formada per la serra de Migdia, la serra del Cavall Verd i en mig el riu Girona, el qual ha esculpit el barranc de l'Infern. El municipi està intengrat pels nuclis de Benimaurell, Fleix i Campell. Un dels factors que fan coneguda a la vall és l'iterinari anomenat "la Catedral del Senderisme". Una via circular al voltant de la vall amb un desnivell considerable que comença des del col·legi públic el Cavall Verd on es pot deixar el cotxe. Des d'ací ens dirigim per la carretera cap Benimaurell fins trobar una xicoteta pista que ens portara a la font Grossa, i a les poques passes de la font el camí comença a baixar cap el riu Girona. Un camí empedrat i d'escalons de pedra en forma de zigui-zaga. Fet pels antincs moriscos, els veritables habitants de la vall fins la seua expulsió al 1609 pel port de Dènia. La ruta es pot resumir així: Col·legi Cavall Verd -Font Grossa -Forat- Pou de Juvea - Juvees d'Enmig - Font de Reinós - Riu Ebo- Les Juvees de Dalt - Barranc Racons - Font d'Olbis - Font i llavador de Benimaurell - Font i llavador Grossa - Col·legi Cavall Verd.
La font Grossa
El llavador de la font Grossa:
Cap les Juvees d'Enmig: Pou de les Juvees d'Enmig
Font de Reinós:
Riu Ebo: Benimaurell: La font de Benimaurell:La costa des de la vall:

Font dels 25 Dolls

La font dels 25 Dolls és una de les més emblemàtiques de la ciutat de Xàtiva, capital de la comarca de la Costera. Cronològicament de finals del segle XVIII i principis del segle XIX i d'estil neoclàssic, rep l'aigua des del brollador de Bellús. Lloc obligat d'atur per a les persones i bestià que eixia de Xàtiva o entrava a la ciutat. La pica té una forma rectangular de grans dimensions, al centre té una cara barbada amb una boca enorme d'abeurador i vint-cinc dolls de bronze amb forma de serp. En la seua inscripció es pot llegir en castellà: "La sed que apagó al labrador sediente, con mis cristales Setabis florece. Crece el comercio, la labranza crece. Población y cosechas acreciento".