La font i la bassa del Marqués

Prop del castell de Barxell, hi ha una font de principis del segle XX, la font del Marqués. El seu nom prové del títol nobiliari de l'antic propietari del castell de Barxell i els camps de conreu del voltant.S'accedeix des del camí de baixada que va del castell als Canalons, a mà dreta sí baixes. Es troba amagada entre la vegetació i els pins. Sembla que ja no té cap ús agrícola, ja que està una mica abandonada encara que algú neteja d'herbes els seus voltants. La font està dins d'una xicoteta edificació de la qual ja no té sostre. Dins d'ella hi ha la pròpia font, un banc d'obra, un xicotet llavador i una finestra amb panràmiques a l'antiga bassa. Aquesta està parcialment o totalment plena a mesura que passa l'any. Per últim la font té la següent inscripció "M. M. AÑO 1915" i aquesta, més o menys li dona una data de la seua construcció.
La bassa
video

L'ermita dels Algars

La xicoteta ermita dels Algars és l'únic temple que té aquesta pedania de Cocentaina. El temple és d'estil neoromànic, i està vinculada amb la fàbrica del Barxellet, per a la que treballava molta gent dels Algars. L'ermita no ha tingut cap ús litúrgic des de fa dècades i els mateixos propietaris l'han deixada en l'oblit fins que el sostre d'aquesta ha caigut. Cronològicament ha de ser de principis del segle XX, o finals del segle XIX. Aquest edifici és molt paregut als projectats per l'arquitecte alcoià Timoteu Briet Montahud. Per exemple, són obres seues i d'estil neoromànic , l'església Asil de les Germanetes dels Pobres de 1891 i el convent de les Serves de Maria de 1904 a Alcoi. L'ermita dels Algars presenta moltes característiques amb aquests altres temples. Molt xicoteta i de planta rectangular, té una porta amb forma d'arc ogival i al damunt d'aquest una creu llatina. A cada costat té, en la part superior, dos fornícules sense cap figura escultòrica i ,en la part baixa ,dos finestres falses que a dia de hui encara tenen dibuixos pictòrics, que hi representen vidrieres en color blau.
Decoració pictòrica en color blau a les finestres falses de l'ermita:
L'espadanya:

El barranc de l'Infern

Font del Rossinyol:
Des d'una de les ultimes revoltes de pujada per la carretera del Santuari de la Font Roja, s'inicia un xicotet itirenari molt poc conegut del parc natural del Carrascal de la Font Roja. L'itinerari del "Barranc de l'Infern"s'inicia a la font del Rossinyol i arriba fins l'anomenat Pla dels Galers. Per tota aquesta ruta es poden observar la varietat d'espècies humides i bàsiques del parc natural, com són la carrasca, el freix, l'auró, el roure valencià o galer, el llorer bord etc. Durant tot el camí, es poden veure les principals urbanitzacions de la vall de Polop, la carretera de Banyeres, l'ermita de Polop, etc. Una ruta molt aconsellable per a fer durant l'estiu, fugint de les temperatures caluroses que apareixen per tot arreu i que al parc natural disminueixen per la seua rica vegetació humida. Però més val fer-la a l'inrevés a l'estiu, des del Pla dels Galers fins la font del Rossinyol, per a gaudir-ne amb la frescor del paratge i fent camí avall.
Panoràmica de la Serra Mariola
El Plà dels Galers

14 d'abril de 1931

Un 14 d'abril com hui, ara fa uns setanta-nou anys, es va proclamar solemnement la II República Espanyola. Les eleccions municipals d'abril de 1931 tenien l'intenció de continuar el poder pactat entre l'oligarquia, però el resultat va ser inesperat, ja que a les grans ciutats van guanyar les candidatures republicanes i així es proclamva la II República. A Alcoi va guanyar la colaició republicano-socialista enfront a la monàrquica. A la fotografia es veu la Junta Provisional Republicana que es va encarregar del govern municipal en els primers moments del nou règim a Alcoi.

Grup Salvem el Castell de Barxell

Després de veure la iniciativa que han fet al Facebook per la recuperació del castell de Benifallim, m'ha semblat bona, fer-ne una altra per al castell de Barxell. Esperem que les instuciones públiques es fagen carrec de la recuperació d'aquest important edifici patrimonial, ja que el seu propietari no fa res des de fa tres anys. Facebook: Salvem el Castell de Barxell.