L'ermita de Serra

L'ermita de Serra és troba a un xicotet turó del port de Tudons, a la serra d'Aitana. Aquest xicotet ermitori té com característiques ser un dels més alts de la província d'Alacant. De planta rectangular i amb una coberta a dos aigües, destaca la seua façana trapezoidal i feta en carreus a excepció dels interiors que són simulats. Destaca la porta feta també en carreus i el seu dintell. La porta està coberta amb xapes de ferro. Sobre aquesta hi ha una xicoteta finestra circular. Al damunt destaca la seua espadanya i on hi restaria la campana. Sobre ell hi ha un penell annex al cos d'una creu de ferro. Les contanades són rematades per unes piràmides. L'ermitori no està adscrit a la propera població d'Alcoleja, sinó al proper mas de Serra.

La Serrella amb neu

Des del poble de Quatretondeta es pot accedir a la serra de la Serrella. Una excursió que amb neu li dona un gran encant a una de les serres més conegudes i patejades del nord de la província d'Alacant. La serra de la Serrella separa les valls de Guadalest i de Travadell. A més té pics situats per damunt dels 1.300 m. L'exursió que porta als seus cims més singulars està ben detallada a la senyalística que arranca des del cementiri de Quatretondeta a través d'una pista forestal. La primera fita és la carrasca bicentenària de la Tia Sofia. A continuació s'aplega a la font de l'Espigal. La pista forestal s'acaba al pujar un últim trajecte de pendent, i comença un sender costerut. Aquest mateix sender aplega fins una bifurcació a mà dreta que et porta a les formacions de les agulles dels Frares. La següent font que es troba és la font del Cirer que té un abeurador com la font de l'Espinal. Més amunt està el collao de Borrell des del que es pot anar per la dreta a l'Alt de la Serrella o per l'esquerra al Plà de la Casa.
El poble de Quatretondeta.
La carrasca de la Tia Sofia.

Els Frares de la SerrellaLa font de l'Espinal o dels Frares.
La font del Cirer

Panoràmiques de la vall de Guadalest des del collao de Borrell.
La penya del Plà de la Casa.

L'església de Turballos

La petita església de la pedania murera de Turballos és una de les joies arquitectòniques que té la comarca del Comtat. Advocada oficialment a Sant Francesc de Paola data del segle XVIII. El seu espai interior és de planta de creu grega i de xicotetes dimensions però és destacable l'ausència de la clàssica panòplia de les esglésies convencionals amb altar i bancs de fusta tradicionals. Aquesta es troba moblada amb una estora, coixins i xicotets bancs de fusta. A l'altar es troba una escultura del Sant Francesc i un Jesucrist martir. A l'entrada del temple s'ens convida a entrar-hi descalços. Dins qualsevol persona pot gaudir d'aquest espai espiritual de la comunitat de Turballos encara que no siga des d'un punt de vista religiós. L'edifici té unes característiques patrimonias úniques i molt curioses.

La fàbrica de Rodes

La fàbrica o foneria Rodes, coneguda oficialment com Fundición Rodes Hermanos-El Vulcano Alcoyano, va ser una de les indústries més importants del segle XX per a la ciutat d'Alcoi. Va ser una indústria clau ja que va introduir la nau industrial i la va expandir per la ciutat i la comarca. La seua feina fou fonamental per a la construcció de les noves técniques i materiasl per a l'edificació de fàbriques. Aquest nou model varen ser les fàbriques de naus, on van començar a tindre un gran protagonisme l'aparició de columnes, bigues i armadures fetes en ferro i acer. Uns materials nous que deixaven a banda els pilars de morter o de carreus i la fusta com elements constructius. Amb aquest nou model els incendis eren atenuats. A més d'incorporar una major grandària a l'estructura, una millor il·luminació i higiene,etc. A dia de hui, la foneria Rodes es troba en un procés de ruïna alarmant. Un immoble que és de titularitat pública des de fa més de 20 anys i és una desgràcia que una part de la història de la ciutat estiga dins d'aquest conjunt fàbril tant imporant al mig de nucli urbà, oblidat per thotom: des dels ciutadans i des de les autoritats municipals. Ací deixe una mostra de l'estat actual (any 2012):