El pic de les Àguiles

El barranc del Cinc es troba envoltat de tres cims característics en els seus dos costats: l'Alt de les Pedreres de 1.057 m, el pic del Faraó de 851 m i el pic de les Àguiles de 928 m. Aquests dos últims estan situats al costat esquerre del barranc. Mentres que el pic del Faraó configura una xicoteta penya que no sobreïx del majestuós conjunt que s'alça al seu darrere format pel pic de les Àguiles. Aquest té una forma que recorda una enclusa d'un ferrer. A més a més, a la toponimia és evident el seu orige referit a les aus rapinyaires, que són molt presents al barranc. D'aquestes, en destaquen els voltors del projecte Canyet i exemplars d'àguiles. El camí d'accés es troba al costat de l'antic teular del Llonganisser, per una xicoteta senderola que puja. El camí està assenyalat per xicotetes fites a la vora d'aquesta senderola i que apleguen fins la Mola Alta de Serelles.
Alcoi des del camí del pic de les Àguiles:
Sant Cristòfol
Costat dret del barranc del Cinc:
La Mola Alta de Serelles des del pic de les Àguiles
El pic de les Àguiles pel darrere:

El viaducte de Barxell

Els ponts i els viaductes són un tipus de construccions molt importants, ja que han permès el pas entre rius i grans barrancs. Són unes obres d'ingenyeria fonamentals, i fins i tot, ens han aplegat exemples d'època romana. Sí busques a un diccionari la paraula pont, és obra sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle com un riu o un barranc; o creuar una altra via de comuniació situada a nivell inferior. Per altra banda el viaducte, segons el diccionari, és un tipus específic de pont, és especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació. En aquest cas, el viaducte de Barxell és una d'aquestes infraestructures edificades a l'Alcoi del segle XX. Té una longitud de 133 m i una altura màxima d'uns 28 m. Edificat en formigó i acer, s'eleva per damunt del riu Barxell. És part de l'antic traçat ferrocarril Alcoi-Agost, construït al llargs de 1927 a 1932. A dia de hui és part de la via verda d'Alcoi.

El betlem del mercat de Sant Roc

Simpàtic betlem que s'ha posat aquest Nadal al mercat de Sant Roc, propietat de Mauro Solbes aficionat al món dels playmolbil, i que transforma aquests ninots amb la panòplia de les filaes de moros i cristians d'Alcoi o en els personatges del betlem de Tirisiti.

La carrasca del Saltet de la Carrasca

Des del barri de Batoi, passant pel costat de la font homònima cap el Camí de la Mesquita en direcció al Racó de Santbonaventura, i enclavat a la partida del Salt, es troba un arbre monumental. Es tracta d'un arbre que dona l'ombra al mas del Saltet de la Carrasca. Molt proper al riu Barxell i antics molins paperers, aquest arbre és més que centenari. Té unes grans proporcions, ja que les branques, el tronc i les arrels són gegantines. Aquests tipus d'arbres coneguts com carrasques o Quercus ilex rotundifolia, pertanyen a la família de les fagàcies. Les carrasques són uns arbres de fulla perenne i més característics de les zones de la Mediterrània.
El tronc massís:
Les impressionant arrels:

La cova de Sant Jordi

La cova de Sant Jordi és troba a les vessants del conjunt que forma la Mola Alta de Serelles. El seu accés es una mica dificultós a través de bancals abandonats i xicotets troços de pinar des dels carrers de l'actual urbanització de Serelles. És una cavitat molt ampla i llarga, i al final d'aquesta es troben grans blocs despresos de sostre principal i amontegats. La cova ha tingut una possible i plena ocupació des del paleolític, però l'ocupació més patent és a època contemporània amb el seu ús de lloc de abric per a ramats i pastors. També té una significativa alteració, com és, la buidada massiva de materials. A l'any 1953 es va alçar una topografia de la cavitat per membres del grup d'espeleologia del C.E.A.
Antiga tanca de filferro i fusta per al ramat d'un pastor.
Presència de fogueres actuals:
Panoràmica de la vall d'Alcoi des de l'entrada de la cavitat: