Castell de Penàguila

El castell de Penàguila és una fortificació que es troba al damunt d'un turó calcari de la serra homònima de Penàguila. A l'Edat de Ferro ja hi havia un oppidim ibèric, però l'actual edifici destaca de l'època islàmica i cristiana medieval. Les últimes reformes són dels segles XIV i XV. A l'actualitat el castell destaca per la seua torre de l'homenatge incompleta amb un aljub interior i un celler, a més de l'albacar i el conjunt de muralles i torres que l'envolten.








Castell de Barxell al juny de 2016

Un any després de l'inici de les primeres obres de restauració del castell encara queda molt per a fer. De moment s'han talat part dels pins que dificultaven la visió de la torre de l'homenatge i del seu talús frontal. S'han de fer millores i pel moment la nostra benvolguda fortificació no està fora del perill de l'enderrocament.












 La tala de pins en la part frontal del castell
Excavacions arqueològiques davant de la porta principal del castell
La poterna del castell

El Lleó ibèric de Bocairent



Durant un parell de mesos podrem veure el Lleó ibèric de Bocairent trobat a la Lloma de Galbis de Mariola a finals del segle XIX.

Escultures de l'església de Santa Maria



 A l'any 2011 es va finalitzar el projecte d'embelliment de la façana de l'església parroquial de Santa Maria a la placeta del Fossar. Un procés que va encapçalat per la Fundació de la Llum de les Imatges es va encarregar a l'escultor Naxo Latorre la finalització d'aquest. Fetes en pedra calcària de Monòver finalitzen el projecte de reconstrucció començat al 1940 i enmarcat de l'esposició "Camins d'Art". Concretament dedicades a l'Inmaculada Concepció i a Sant Maure.


 L'escultura de Sant Maure de Naxo Latorre es troba a l'esquerra de la façana de la placeta del Fossar del temple de Santa Maria. Feta en pedra calcària, destaca la seua condició de màrtir al portar en la mà dreta una palma metàl·lica. Porta cenyida una cuirassa amb imatge d'un dimoni i la resta de la panòplia militar romana. A la mà esquerra subjecta una espasa.

L'escultura de l'Immaculada Cocepció de Naxo Latorre es troba situada al mig de la façana del temple i també està feta en pedra calcària.  La fornicula és d'unes mesures més grans i està al damunt de la porta principal d'accés a l'església.La verge està dempeus i porta en el braç esquerre a un Jesús xiquet. Ambdues figures tenen una aurèola o nimbe metàl·lic. La verge està vestida amb vestit llarg i el cap cobert. Un grup de cuatre angelets la porten als cels en un núvol i l'única part visible d'ells és el cap i ales.
L'escultura de Sant Jordi, patró de les festes locals, de Peresejo està situada a la dreta de la façana del temple de Santa Maria. Ací s'el representa sense la palma del martiri. En canvi, porta una cuirassa romana amb una capa. La seua cama esquerra es tapada per un escut on recolza la mà esquerrana i amb la mà dretana porta una espasa. La seua cronologia és més antiga i estaria al voltant de la dècada de 1940.

Làpides singulars del cementeri d'Alcoi


Dos exemples de làpides funeràries del cementeri d'Alcoi:
El primer exemple de làpida podria ser d'un brigadista internacional de la Guerra Civil mort a l'Hospital Suec-Noruec, però per la data de la mort, el més probable, és que fos un ciutadà alemany aficant a Alcoi als anys 30. Està escrita en alemnay. S'hi pot llegir: "HIER RUHT / EMIL RITLER / VON KOMORZYNSKI - OSZCZYNSKI / 14 7 88 + 14 6 36 / FERN VON SEINEN LIEBEN"


El segon exemple, el podriem cal·lifica d'un exemple d'amistad i que existeixen a totes les èpoques. Escrita en castellà i datada dels anys 30 es pot llegir: "MARIANO / PEROMINGO / + 23 NOVIEMBRE 1938 / A LOS 18 AÑOS / R. I. P. / RECUERDO / DE SU AMIGO". 

Mas de Serelles


El Mas de Serelles és una de les edificacions tradicionals i típiques de les muntanyes que envolten les valls d'Alcoi. En aquest cas, es troba en el camí dels Talecons que s'incorpora des de la ciutat d'Alcoi a l'interior del parc natural de la Serra de Mariola. Destaca la seua planta rectangular amb tres crugies distribuïdes al voltant d'un patí central.

A l'exterior destaca una pinada d'ombra a l'esquerra del mas, a més d'un pica i una font exterior. En la part superior al conjunt, s'hi pot veure una era o lloc tradicional per les labors tradicionals dels conreus.

A l'interior,   podem veure l'edifici i distingir tres crugies. La que es troba a l'esquerra és on està l'entrada principal sense la seua porta. Ha perdut totalment la seua coberta a diverses aigües i la segona planta ha col·lapsat. Es pot observar l'escala principal de pujada a aquesta planta, les restes d'una cuina i el rebost i un saló.  En canvi, la segona crugia o edifici manté en part la totalitat de la seua teulada a dos aigües de teules curves. Aquest espai estaria destinat al bestiar. Destaquen uns dibuixos dels anys 1990 de temàtica eròtica i sexual. Finalment la tercera crugia es troba amb mitjà teulada in situ i on destaca a l'interior la presència d'un trullar per al ví. El patí està tancat per un mur rematat per una barana de ferro.










Segona crugia de l'edifici vista des del patí

Patí interior
Escales del trullar ví:
Trullar de ví:
Primera crugia del conjunt des del patí
Panoràmica del mas des del camí dels Talecons