L'Alcoi medieval V: L'arc gòtic de Sant Agustí

Localització:

Aquest és l'últim vestigi del convent de Sant Agustí i es troba al corredor que dona accés a la Plaça de Dins des del carrer Sant Tomàs, al costat del Teatre Principal. És un arc apuntat gòtic on destacquen els capitells. En el de la dreta apareix una mà, segurament d'una dona estirant-se dels cabells i el de l'esquerra és de tipus geomètric. Aquest arc possiblement comunicava amb l'església. És una veritable llàstima que estiga amb les condicions en que està. L'arc no esta senyalitzat ni rehabilitat. Hem de tindre en compte que per eixe lloc passen molts visitants que venen a la ciutat i és més, es troba a un lloc molt freqüentat per tots els ciutadans d'Alcoi. Aquest arc juntament amb les ermites de Sant Cristòfol i Sant Antoni, i el conjunt de torres defensives (segle XIII-XIV) són els unics exemples d'art gòtic al nostre terme municipal. Sembla ser que a les autoritats municipals lis importa més fer altres coses que donar-li un reconeixement a aquest trocet d'història alcoiana. Però sense dubtes amb l'arribada de la Llum de les Imatges a l'any 2010 esperem que açò siga solucionat.

L'església de Sant Agustí el 2 d'abril de 1904:

El Barranc del Cinc amb neu

La Font de la Teula:

El Mas del Potro:

L'ermita de Sant Antoni

Localització:

L'ermita de Sant Antoni (segle XIV - segle XVIII) es troba a la part més elevada de l'anomenada muntanya de Sant Antoni i d'uns 920 m i es troba dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. Està dedicada a sant Antoni Abat i també a santa Bàrbara. Al seu costat hi va haver un antic hostal o venta per al descans dels viatgers i cavalleríes, ja que per ací passava el camí medieval de Xàtiva a Alacant cap la Foia de Castalla fins que al 1862 es va obrir la carretera del barranc de la Batalla.

En realitat són dos edificis, un medieval i l'altre d'època moderna. La primera ermita va acabar d'edificar-se a principis del segle XV. És d'una única nau i amb una teulada a doble vessant. A més té els típics arcs apuntats gòtics i on hi ha unes pintures murals de motius florals d'estil barroc. Al seu costat hi havia un pati o corral on es localitzaven algunes depèndencies cobertes, estables i magatzems, i un aljub contruïts al 1556. Des de la rehabilitació de l'ermita al 1993, ara es troba una esplanada en aquest lloc.

La segona ermita és un edifici quadrangular i a l'interior té forma de creu grega. Es va començar a edificar a l'any 1773 com assenyala l'incripició de la dovella. El seu interior està decorat en una línea classicista i en decoració austera. Al seu interior hi ha pintures de la devoció popular conservades i a l'altar major una figura de sant Antoni Abat. Entre1993-1994 tot el conjunt va patir una rehabilitació fruit d'aquesta el restultat actual.

Panoràmiques a la vall d'Alcoi:

Monuments de la Placeta El Fossar

Localització:

A la Placeta El Fossar, topònim referent a la funció d'aquest lloc com a necròpolis des del segle XVIII fins al XIX, hi ha la major cocentració de monuments públics de la ciutat d'Alcoi que daten entre l'any 1973 a 2008. Tots ells són busts fets en metall al damunt de tres tambors de pedra calcària i que commemoren a tres personatges.

Azorín:

A l'any 1973 es va complir el centenari del naixement de l'escriptor de Monòver, José Augusto Trinidad Martínez Ruiz més conegut com Azorín. Per mediació del director del periòdic Ciudad, Rafael Coloma va sorgir una iniciativa ciutadana per a fer-li un monument. Dissenyat per Jorge Juan Blanquer i forjat en ferro per José Gonzalvo Vives, es va inaugurar el 19 de juny de 1973.

Joan Valls:

Al 1989 s'inaugurava el bust dedicat a Joan Valls, poeta alcoià. L'orbra va ser realitzada per l'escultor Ismael Belda en bronze després de la mort del poeta al mateix any.

Santa Joaquina de Vedruna:

L'últim bust incorporat a la placeta, està dedicat al 150è aniversari de l'arribada de les Germanes Carmelites Vedruna a la ciutat d'Alcoi. Concretament està dedicat a la seua fundadora, Santa Joaquina de Vedruna i va ser inaugurat el 26 de novembre de 2008. El seu autor és Francisco Sempere Gisbert. A més en aquesta mateixa placeta es troba el col·legi d'aquesta ordre religiosa.

L'ermita de Barxell

Localització:

L'ermita de Barxell està advocada a Sant Josep, encara que perteneix al Mas de Barxell, és la parròquia de Sant Josep del barri de Batoi qui s'encarrega d'ella. Al mateix temps aquesta parròquia s'encarrega del culte a l'ermita de Polop. Es troba a mà esquerra a la carretera Alcoi-Banyeres de Mariola, aproximàdament a l'altura de la Venta dels Patos, cap dins d'un camí de terra. L'ermita, com el mas, es troben en una xicoteta esplanada rodejada de pins. Aquesta està datada a la seua façana amb l'any de 1897, i que en un primer moment donaria servei al mas i es va estendre a la resta de veïnat proper. Té una planta en forma de creu llatina. A més a més la seua façana principal simula carreus, realçada per un timpà triangular amb un óculo cec i al damunt l'espadanya ruïnosa. També hi ha afegida una creu llatina a la façana.

L'ermita de Sant Cristòfol

Localització:

L'ermita de Sant Cristòfol es troba al damunt d'un turó anomenat amb el mateix nom però a l'Edat Mitjana era conegut com muntanya Riquer. A dia de hui encara s'hi poden vore al seu interior els arc gòtics, però es troba plena d'exvots i dedicacions a familiars dels seus peregrins. A més hi ha diverses figures de la verge Maria i de Sant Cristòfol. i una de San Vicent Aquesta al igual que l'ermita de Sant Antoni, es troben a dos llocs estratègics que dominen els seus camins respectius. Aquesta dominava el camí que conduïa pel barranc del Cinc cap a Agres, Alfafara i Bocairent. La primera referència documental de l'edifici és l'any 1322 a un testament. Al mateix temps l'ermita està dedicada a Sant Vicent. L'ultim ermitany va ser Cándido Lucas Lucas fins l'any 1934, des de llavors va començar un procés de deteriorament fins que es va a tornar a restaurar per la crida popular de Rafael Coloma al diari Ciudad de Alcoy al 1959. Després d'açò el temple va començar un segon període de destrucció fins que als anys 90 un grup de jubilats va començar la seua restauració i consolidació com és a l'actualitat. L'espadanya va sofrir l'impacte d'un llamp al maig del 2009 i la va destruir en part.

L'espadanya:

L'interior:

Els arc gòtics

Amb el canvi de segle, al 1903 es va col·locar al costat de l'ermita una una creu de ferro per iniciativa dels empresaris i autoritats locals. A la Guerra Civil va ser destruïda però als anys 60 per mediació popular s'en va alçar una de nova.

La Creu:

Panoràmiques d'Alcoi i la seua vall:

L'ermita de Polop

Localització:

La Vall de Polop des de l'ermita:

L'ermita de Polop esta situada a la part més alta de la vall homònima i al costat de la carretera Banyeres-Alcoi, dins del terme municipal d'Alcoi. L'advocació d'aquesta ermita és a Sant Isidre Llaurador.Per una banda es troba l'ermita que dona a l'explanada rodejada per pins i per l'altra la casa abadia que dona a la carretera, a més están acoblades per un patí. Cronològicament és un edifici religiós que pot datar del segle XVIII, construït per les masies properes per al seu ús devocional. Té una coberta a dos aigues, amb una espadanya a la seua part superior, i una porta feta amb canrreus i una llinda adovellat i a cada banda dues finestres amb reixes.

.

L'espadanya:

En front d'ella hi ha un monument dedicat al Sagrat Cor de Jesús de l'artista alcoià Fernando Cabrera Cantó. Té una base feta en grans carreus de pedra calcària i sobre aquesta s'alcen tres columnes monumentals d'ordre dòric. Al seu fris es pot llegir una inscripció en llat. "CHCRISTUS VINCIT" i a la par tdel darrere "MCMXVII", es a dir 1917, l'any de la seua construcció. Finalment esta rematat per una figura de Jesús barbat amb aurèola. La figura esta vesida amb toga,i té mà esquerra al seu cor i la dreta beneïnt.

Carrasca centenària de l'explanada de l'ermita:

Panoràmiques a la partida rural de Polop Alt:

La Sarga, una pedania xixonenca

Localització:

La Sarga és una xicoteta partida rural dins del terme municipal de Xixona. Situada al mig de la depressió o vall coneguda com La Canal, lloc fonamental per a la ciutat d'Alcoi, ja que ací es troba l'aqüifer del riu Molinar, el principal lloc de subministrament d'aigua potable per a la ciutat. La Sarga és un conjunt d'una veintena de cases aproximàdament, i entre les que destaquen l'ermita i la gran casa dels antincs senyors de la Sarga, els Descals. Al segle XVIII va arribar a erigir-se com un municipi independent, dins d'un senyoriu propi d'aquesta familia, però amb el retrocés poblacional i la bancarrota, els Descals la van vendre a Xixona al segle XIX. Prop d'ella es troba el santuari neolític de la Sarga amb pintures rupestres del 4.000 a.C. Un episodi important de la història d'aquesta pedania es l'anomenada "Batalla de l'Aigua de la Sarga". A l'any 1595 hi va haver un conflicte entre els habitants d'Alcoi i de Xixona per l'ús de l'aigua de la Sarga, ja que Francesc De Scals va contruir una séquia i allò va enfurir als veïns de Xixona. Aquesta obra es va destinar per a l'agricultura però majoritàriament anava destinada a la ramaderia. El conflicte entre agricultors i ramaders va mobilitzar a uns 100 habitantas xixonencs i uns 40 alcoians a la Sarga, disputant-se el control de l'aigua. Els veïns de Xixona van destruir la canalització i el caseriu. Finalment Felip III va decretar una pau cap l'any 1620 que va tancar el conflicte.

La Casa dels Descals:

Excursió Castell de Barxell - Mas del Racó Paià

Localització:

Des del Castell de Barxell es pot fer aquesta petita ruta, recorrent pel mig del la Vall de Polop. Un camí que es troba entre les carreteres d'Alcoi-Banyeres i de Les LLacunes. Deixant el cotxe a la Venta dels Patos, creuem la carretera de Banyeres per anar pel camí que porta al mas i ermita de Barxell. Una volta passat el castell hem d'anar cap a la dreta i mai baixar en direcció al riu, a continuació vorem unes formacions geològiques molt característiques anomenades Les Solanetes. El camí començarà a baixar fins arribar al barranc de Xirillent. La resta del camí no té perduda, passant pels camps de conrreu i pinades xicotetes fins aplegar al Mas del Racó Paià.

Les Solanetes, formacions geològiques properes al barranc de Xirillent.

El Mas del Racó Paià i els sues bancals.

La Font i el Barri del Xorrador

Localització:

El barri del Xorrador és un patit nucli, format per tres carrers: Xorrador, Barranc del Cinc, i Les Llometes. A més, està limitat pel barranc del Benissaidó a l'esquerra i a la dreta la central elèctrica de Les Llometes. Aquest xicotet racó d'Alcoi es caracteritza per unes cases baixes i la presència d'algunes fàbriques. El Xorrador es troba prop del barri de l'Eixample d'Alcoi però en certa manera està aïlla,t al trobarse més a munt i disposat en les vessants de la muntanya de Sant Cristòfol. Al final del carrer Xorrador es troba un edifici característic, el Molí del Xorrador. Aquest edifici, antigament feia ús de l'energia de les aigües com molts dels molins d'Alcoi. Al costat d'ell hi ha, un xicotet passadís que en portal al riu i a un camí per accedir a la font.

La Font del Xorrador es troba als peus del barranc del Cinc, davall de la zona escarpada del Teular del Llonganisser, a la partida de Cotes Altes. Les aigües que baixen del barranc es filtren i donen lloc al naixement del riu Benissaidó i on van a parar també les aigües de la font. Seguint el barranc es troben moltes hortes treballades pel veïnat del barri. A més a més ñ'àrea de la font del Xorrador ha sigut obra de ciutadans desinteressats que amb els anys han fet bancs i seients d'obra i a més han canalitzat la font. Per contra, el paratge ha sigut alterat per les obres negatives i destructives de l'urbanització de Serelles.

El molí del Xorrador: La Font del Xorrador: La bassa del Xorrador:L'urbanització de Serelles: El Barranc del Benissaidó: