L'ermita de Sant Cristòfol

Localització:

L'ermita de Sant Cristòfol es troba al damunt d'un turó anomenat amb el mateix nom però a l'Edat Mitjana era conegut com muntanya Riquer. Adia de hui encara s'hi poden vore al seu interior els arc gòtics, però es troba plena d'exvots i dedicacions a familiars dels seus peregrins. A més hi ha diverses figures de la verge Maria i de Sant Cristòfol. Aquesta al igual que l'ermita de Sant Antoni es trobe a dos llocs estratègics que dominen els seus camins respectius. Dominava el camí que conduïa pel barranc del Cinc cap a Agres, Alfafara i Bocairent. La primera referència documental de l'edifici és l'any 1322 a un testament. Al mateix temps l'ermita està dedicat a Sant Vicent. L'ultim ermitany va ser Cándido Lucas Lucas fins l'any 1934, des de llavors va començar un procés de deteriorament fins que es va a tornar a restaurar per la crida popular de Rafael Coloma al diari Ciudad de Alcoy al 1959. Després d'açò el temple va començar un segon període de destrucció fins que als anys 90 un grup de jubilats va començar la seua restauració i consolidació com és a l'actualitat. L'espadanya va sofrir l'impacte d'un llamp al maig del 2009 i la va destruir en part.

L'espadanya:

L'interior:

Els arc gòtics

Amb el canvi de segle, al 1903 es va col·locar al costat de l'ermita una una creu de ferro per iniciativa dels empresaris i autoritats locals. A la Guerra Civil va ser destruïda però als anys 60 per mediació popular s'en va alçar una de nova.

La Creu:

Panoràmiques d'Alcoi i la seua vall:

L'ermita de Polop

Localització:

La Vall de Polop des de l'ermita:

L'ermita de Polop esta situada a la part més alta de la vall homònima i al costat de la carretera Banyeres-Alcoi, dins del terme municipal d'Alcoi. Per una banda es troba l'ermita que dona a l'explanada rodejada per pins i per l'altra la casa abadia que dona a la carretera, a més están acoblades per un patí. Cronològicament és un edifici religiós que pot datar del segle XVIII, construït per les masies properes per al seu ús devocional. Té una coberta a dos aigues, amb una espadanya a la seua part superior, i una porta feta amb canrreus i una llinda adovellat i a cada banda dues finestres amb reixes.

.

L'espadanya:

En front d'ella hi ha un monument dedicat al Sagrat Cor de Jesús de l'artista alcoià Fernando Cabrera Cantó. Té una base feta en grans carreus de pedra calcària i sobre aquesta s'alcen tres columnes monumentals d'ordre dòric. Al seu fris es pot llegir una inscripció en llat. "CHCRISTUS VINCIT" i a la par tdel darrere "MCMXVII", es a dir 1917, l'any de la seua construcció. Finalment esta rematat per una figura de Jesús barbat amb aurèola. La figura esta vesida amb toga,i té mà esquerra al seu cor i la dreta beneïnt.

Carrasca centenària de l'explanada de l'ermita:

Panoràmiques a la partida rural de Polop Alt:

La Sarga, una pedania xixonenca

Localització:

La Sarga és una xicoteta partida rural dins del terme municipal de Xixona. Situada al mig de la depressió o vall coneguda com La Canal, lloc fonamental per a la ciutat d'Alcoi, ja que ací es troba l'aqüifer del riu Molinar, el principal lloc de subministrament d'aigua potable per a la ciutat. La Sarga és un conjunt d'una veintena de cases aproximàdament, i entre les que destaquen l'ermita i la gran casa dels antincs senyors de la Sarga, els Descals. Al segle XVIII va arribar a erigir-se com un municipi independent, dins d'un senyoriu propi d'aquesta familia, però amb el retrocés poblacional i la bancarrota, els Descals la van vendre a Xixona al segle XIX. Prop d'ella es troba el santuari neolític de la Sarga amb pintures rupestres del 4.000 a.C. Un episodi important de la història d'aquesta pedania es l'anomenada "Batalla de l'Aigua de la Sarga". A l'any 1595 hi va haver un conflicte entre els habitants d'Alcoi i de Xixona per l'ús de l'aigua de la Sarga, ja que Francesc De Scals va contruir una séquia i allò va enfurir als veïns de Xixona. Aquesta obra es va destinar per a l'agricultura però majoritàriament anava destinada a la ramaderia. El conflicte entre agricultors i ramaders va mobilitzar a uns 100 habitantas xixonencs i uns 40 alcoians a la Sarga, disputant-se el control de l'aigua. Els veïns de Xixona van destruir la canalització i el caseriu. Finalment Felip III va decretar una pau cap l'any 1620 que va tancar el conflicte.

La Casa dels Descals:

Excursió Castell de Barxell - Mas del Racó Paià

Localització:

Des del Castell de Barxell es pot fer aquesta petita ruta, recorrent pel mig del la Vall de Polop. Un camí que es troba entre les carreteres d'Alcoi-Banyeres i de Les LLacunes. Deixant el cotxe a la Venta dels Patos, creuem la carretera de Banyeres per anar pel camí que porta al mas i ermita de Barxell. Una volta passat el castell hem d'anar cap a la dreta i mai baixar en direcció al riu, a continuació vorem unes formacions geològiques molt característiques anomenades Les Solanetes. El camí començarà a baixar fins arribar al barranc de Xirillent. La resta del camí no té perduda, passant pels camps de conrreu i pinades xicotetes fins aplegar al Mas del Racó Paià.

Les Solanetes, formacions geològiques properes al barranc de Xirillent.

El Mas del Racó Paià i els sues bancals.

La Font i el Barri del Xorrador

Localització:

El barri del Xorrador és un patit nucli, format per tres carrers: Xorrador, Barranc del Cinc, i Les Llometes. A més, està limitat pel barranc del Benissaidó a l'esquerra i a la dreta la central elèctrica de Les Llometes. Aquest xicotet racó d'Alcoi es caracteritza per unes cases baixes i la presència d'algunes fàbriques. El Xorrador es troba prop del barri de l'Eixample d'Alcoi però en certa manera està aïlla,t al trobarse més a munt i disposat en les vessants de la muntanya de Sant Cristòfol. Al final del carrer Xorrador es troba un edifici característic, el Molí del Xorrador. Aquest edifici, antigament feia ús de l'energia de les aigües com molts dels molins d'Alcoi. Al costat d'ell hi ha, un xicotet passadís que en portal al riu i a un camí per accedir a la font.

La Font del Xorrador es troba als peus del barranc del Cinc, davall de la zona escarpada del Teular del Llonganisser, a la partida de Cotes Altes. Les aigües que baixen del barranc es filtren i donen lloc al naixement del riu Benissaidó i on van a parar també les aigües de la font. Seguint el barranc es troben moltes hortes treballades pel veïnat del barri. A més a més ñ'àrea de la font del Xorrador ha sigut obra de ciutadans desinteressats que amb els anys han fet bancs i seients d'obra i a més han canalitzat la font. Per contra, el paratge ha sigut alterat per les obres negatives i destructives de l'urbanització de Serelles.

El molí del Xorrador: La Font del Xorrador: La bassa del Xorrador:L'urbanització de Serelles: El Barranc del Benissaidó:

Mònolit d'un sant a Polop Alt

A la partida rural alcoiana de Polop Alt, un dia vaig trobar un mònolit del que sembla ser un sant. Està fet en pedra i es troba molt desgatada pels agents climatològics. Bàsicament és un pilar de quasi dos metres d'altura, a la part baixa té un gran basament d'on ix el fust, reconstruït amb ciment. En la part més alta, damunt del capitell, és troba la figura d'un possible sant i que porta una toga per vestit. La seua mà esquerra està separada del cos i sembla còm si portes un bastó i mentrestant la dreta està damunt del pit. Té el cabell llarg i en un lateral del fust hi ha uns taulellets òn es pot llegir: "AVE MARIA". Cronològicament aquesta estructura siga dels segles XIX o XX.

El blog fa 2 anys!!!

El blog fa 2 anys!!! Felicitats! Jo mateixa responsable d'ell, continuare amb la mateixa línea. xDDDDDDDDDDDDDDDD

L'abans i el després XXI: El Xalet d'Espí

L'abans (principis del segle XX):

El després (any 2009):

A la fotografia es pot veure a un primer plà l'hidroelèctrica i el pont de Sant Jordi al darrere el xalet d'Espí. Aquest és un altre dels edificis de la burgesia alcoiana edificat a l'Eixample d'Alcoi. Localitzat entre l'actual carrer Doctor Espí i el barranquet de Soler, destaca la seua monumentalitat i l'estil modernista. Destaca el seu sostre fet de teules planes de pissarra, a més de tindre una plata triangular. També és destacable el treball de ferro dels seus balcons i el detall dels agarradors amb forma de gos de la porta principal. Encara és un edifici privat i esperem que siga protegit en un futur proper i no siga víctima de l'especulació immobiliària que pateix aquest tipus de patrimoni.

Detall dels agarradors:

L'abans i el després XX: La Hidroelèctrica

L'abans(1921):

Dècada de 1920:

El després (any 2009):

A la fotografia es pot veure l'antiga hidroelèctrica, edificada al 1910, el quarter d'infanteria enderrocat al 2001 i el pont de Sant Roc . A la segona fotografia s'observa millor l'edifici i es pot llegir en lletres majúscules HIDROELECTRICA ESPAÑOLA, unes lletres que han sigut reutilitzades per a l'hotel (HOTEL AC ALCOI). L'edifici és obra d'Alfonso Dubé i de l'arquitecte Timoteu Briet. Aquest inmoble projectat per a la ciutat d'Alcoi i per la companyia "Hidroeléctrica Española" estava destinat per al subministrament d'electricitat a la ciutat i més concretament per a les fàbriques properes, a l'actual barri de Santa Rosa. Així es va instal·lar a la ciutat la primera producció d'una nova energia concorde als nous temps., l'ectricitat. És diferencien dos edificis, el principal destinat a la producció d'electricitat i la casa de l'enginyer. Actualment és un hotel AC, projecte de rehabilitació dels anys 2002-2003.

L'abans i el després XIX: El Xalet de Vicens

L'abans (Any 1922):

El Després (Any 2009):

A la fotografia es pot vore la visió de l'actual carrer l'Alameda i dalt la visió durant els anys 20. És una part del nou eixample de la ciutat, projecte redactat per Enric Vilaplana Julià i Teodor Balaciart Tormo, aprovat en 1878. Estava dividit en tres zones i s'estenia pel traçat de la carretera Alacant-Xàtiva. Aquesta via va passar a dir-se Avenida de Canalejas, l'actual carrer l'Alameda. En ella es van edificar molts xalets per a les famílies de la burgesia alcoiana, una d'aquestes és l'anomenat Xalet de Vicens o "La Perla" de 1919. A dia de hui ha sobreviscut però amb moltes alteracions: en el seus terrenys s'han edificat edificis, part del seu antic jardí s'ha transformat en un xicotet parc i jardí municipals i a més l'edifici és públic. En ell es troben les dependències del sindicat UGT.