L'abric del Pastor


L'abric del Pastor, juntament amb el Salt son els dos grans jaciments de l'home de Neandertal a Alcoi. Este segon enclavament és excavat pel mateix èquip d'arqueòlegs i prehistoriadors de l'universitat de La Laguna i destaca com espai secundari de campament de caça i no d'habitat com era el Salt. És localitza a les vessants interiors del barranc del Cinc de la serra de Mariola.



El Talecó de Dalt



El Talecó de Dalt és un dels masos situats a les pendents de la Mola Alta de Serelles (Mas de Serelles, mas de la Mola, el Talecó de Baix i el Talecó de Dalt) i accessible pel camí dels Talecons que aplega al Coll d'en Sabata. L'habitage manté part de la seua teulada original i resta en peu la part principal de l'edifici. Per altra banda ha patit robatoris de part dels elements metal·lics de finestres i balcons a més d'actes vandàlics. Tanmateix ha tingut els efectes negatius de l'incendi de l'any 2012. Destaca el bon estat de la planta principal i els dormitoris amb algunes pintades vandàliques però estan en boens condicions les vigues de fusta, finestres i pintura. Però moltes parts ja han començat a derrocar-se parts posteriors a l'edifici principal.


Habitacions superiors 









La carrasca monumental del Mas de Prats



Al cor central del parc natural de la serra de Mariola trobem el Mas de Prats, un immoble propietat de la diputació d'Alacant. El mas és dels centenars d'edificis d'explotació agrícola i ramadera que hi existeia durant els últims segles, XIX-XX, que han deixat pas a l'abandó o han reconvertit l'ús tradicional per altres com cases rurals. Totes les masies tenien un gran arbre per donar refugi al cau de l'ombra als dies estiuecs i el cas de Prats és una carrasca monumental (Quercus ilex rotundifolia) que possiblement siga més que centenària. També destaca un xiprer al costat d'edat antiga o coetani. La carrasca és de grans proporcions a les branques i el tronc massís. 


Nou camí entre les Casetes del Salt i el Molí Paià


Fa uns mesos l'ajuntament d'Alcoi va millorar el camí entre les Casetes del Salt i el Molí Paià per a la seguretat de ciclistes i senderistes lluny del perill de la carretera CV-796 entre Alcoi i Banyeres de Mariola. S'ha creat una senderola seguint part del riu Barxell.











Palau Comtal de Cocentaina


El palau comtal de Cocentaina és una de les edificacions més significatives de la població contestana. És d'estil gòtic i renaixentista.Va començar a edificar-se al segle XIV i les reformes del segles XVI-XVII. Una ala del palau va ser cedida per construir un monestir de clarisses d'adscripció barroca. El palau és de planta cuadrada i al patí d'armes solament existeix una gal·leria sud amb columnes toscanes. Les tres torres significatives tenen coberta a cuatre aigües amb matacans i troneres. L'entrada principal està situada a la façana principal per un arc de mig punt. A l'ala nord està situat el convent i la quarta torrasssa sense matacans i troneres.


Porta d'accés:



Pati d'armes:


Torres del palau:


Placa d'inauguració de la Llotja de Sant Jordi


La placa d'inauguració de la Llotja de Sant Jordi, edifici de Santiago Calatrava, està situada al seu accés secundari. Està escrita en valencià i es pot llegir el següent:

"AQUESTA SALA VA SER INAUGURADA PEL / M.(OLT) H.(ONORABLE) PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA / EDUARDO ZAPLANA HERNANADEZ-SORO // EL DIA VINT-I-DOS D'OCTUBRE DE MIL NOU-CENTS NORANTA-SIS".



Església de l'Assumpció de Castalla

L'església parroquial de l'Assumpció de Castalla és un edifici religiós declarat Bé de Rellevància Local. Té una cronologia de construcció al segle XVI d'estil renaixentista amb reformes posteriors: com la façana principal barroca de 1613; la capella de la Comunió de 1683-1688; sacristíes de 1742 i reformes del segle XIX.