Xàtiva la capital de la Costera

Localització dins de la comarca de la Costera:
La Pedra dels Maulets: és el nom popular amb que és coneix el Monument als Maulets, una escultura en homenatge als maulets que que defensaren la ciutat i els furs valencians durant la Guerra de Successió. Pot ser que siga l'únic o dels pocs monuments dedicats al maulets al País Valencià. Es pot llegir "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978. Restaurada en 2003".
Xàtiva és una ciutat situada a la provincia de València i és la capital de la comarca de la Costera. Geogràficament la població, està situada entre les conques del riu Albaida i el riu Cànyoles i està enclavada als peus del turó del Castell. Les vessants del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'Horta de Xàtiva. Climatòlogicament Xàtiva té unes característiques especials, ja que està allunyada de la costa i enclavada entre valls, la converteix en una ciutat molt calorosa a l'estiu.
L'església de Sant Francesc:
La Font de Sant Frances (barroca construïda al 1746)
Aquesta ciutat ha estat una de les més importants de l'antic Regne de València (segles XIII-XVIII). El seu nom prové d'un topònim iber, Saitabis, que feia referència a l'oppidum ibèric que existia al turó del Castell. A l'època romana el nom es va llatinitzar per Saetabis, afegint-li més tard el títol d'Augusta. La Xàtiva romana va desenvolupar un paper fonamental en aquesta regió, ja que era el cruïlla de comunicacions entre Valentia i la resta de ciutats romanes llevantines. Per ella creuava l'anomenada Via Augusta. En l'època tardorromana, va esdevindre seu episcopal.
Els Palaus del Carrer Montcada:
Al llarg del període musulmà, la ciutat va viure un esplendor cultural i una millora general de les seues infraestructures. Sobretot a les seues canalitzacions d'aigua. Creant-se una xarxa de sèquies de l'horta de Xàtiva, a més de construir nombrosos aljubs que van canalitzar l'aigua per a fonts públiques. Finalment no es pot oblidar que Xàtiva està considerar el bressol del paper a Europa perquè va començar-se a fabricar per aquesta època.
La conquesta cristiana va necessitar tres setges per a fer-se amb ella (1239, 1240, 1244). Després d'açò la ciutat va pactar la seua rendició amb Jaume I, a qui les autoritats islàmiques van fer entrega del Castell Menor en un primer moment i més tarde el Castell Major. Els musulmans van ser respectats i conservaren les seues possessions. Però al 1248, per consqüència de la revolta d'Al-Azraq, la població múdejar va ser establida a la moreria. Per privilegi reial la ciutat es convertia en la capital de l'anomenada Gobernació dellà de Xúquer entre 1244 a 1707.
La Plaça del Mercat:
L'Hospital Major de Santa Maria (s.XV-XVI) és un edifici de transició gòtic i renaixentista. la . Amb l'indenci de 1707 solament queda en peu la façana original i capella de l'Assumpció.
Però Xàtiva és més coneguda pels succesos de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715), després de patir l'ultim setge de les tropes felipistes. Darrere de la Batalla d'Almansa, Xàtiva va ser l'única plaça forta contra Felip V al Regne de València. Amb un setge d'un mes, la ciutat va rendir-se finalment el 12 de juny de 1707. Poc després va ser incendiada i els seus habitants deportats cap a Castella. El nom de la ciutat es va canviar pel de San Felipe o Colonia Nueva de San Felipe. Per açò es conserva el quadre de Felip Vcap per avall al Museu de l'Almodí. Finalment al segle XIX va recuperar el seu nom original.
La Seu de Xàtiva o Col·legiata de Santa Maria:
La Seu és col·legiata i basílica menor va ser concebuda com a seu catedralícia. Té tres naus, creuer i girola es començà a construir en 1596 finalitzant-se en 1922. A més, un dels seus campanaris està inacabat.
Els fonaments de la torre bessona inacabada
Els Papes Borja:
La família Borja (italianitzat com Borgia) fòren una família noble valenciana d'origen aragonés i establerta a Xàtiva. Vàren ser molt importants a la Corona d'Aragó i l'Itàlia del Renaixement. Dos d'ells van arribar a ser papes de Roma. Alfons de Borja va accedir al pontificat com Calixt III, (1456-1458) més tard hi arribaria Roderic de Borja, conegut com Alexandre VI (1492-1503).
Calixt III Documental de Calixt III de la sèrie l'Edat Daurada: Alejandre VI
Documental de Alexandre VI de la sèrie l'Edat Daurada:
Carrer de l'Àngel, al final el Palau d'Alarcó
La Font de la Trinitat (gòtica segle XV)
Font i casa natalícia d'Alexandre VI

2 comentaris:

L. Márquez ha dit...

Bones images, vaig a ferme seguidor, jo tinc dos blogs, uno dels cuals es d'alcoi, per si t'interesa posar-lo en la columna del costat i feste seguidor (l'altre es mes interesant i mes actualizat, pero no va d'alcoi, això fes el que vulgues.)

Negre ha dit...

Gràcies pel comentari, t'enllace als meus enllaços!