Racons d'Alcoi I: Carrer Forn del Vidre

El Forn del Vidre és un carrer que es troba a mà dreta del carrer "Sant Nicolauet". En un principi té totes les característiques d'un atzucac, carreró sense eixida, però al final d'aquest es pot accedir a la riba del Molinar. A més a més hi ha dos organitzacions de tipus social i cíviques: L’Assemblea de l’Ateneu Cultural “El Panical”i que ara mateix està en obres de manteniment del l’edifici on estan ubicada la seu d’este col•lectiu. I l'altre és Cals Flares , un cenre social okupat amb biblioteca que es defineixen com: "un espai autogestionat que vol obrir-se al barri i a tots aquells col·lectius que no tenen on reunir-se, als iaios i les iaies que ens vulguen ensenyar les seves receptes, les seves formes de fer horta, les seves experiències, a tu que vols fer un taller i no saps on, a les que riuen i als que ploren, en definitiva, a qui vullga participar-hi."

"Passa't i comprova-ho, tenim Biblioteca i sala d'estudi amb dos ordinadors i accés a internet, espais per reunir-se, sala de cinema, la fabulosa Debaes Boutique (o l'única botiga del món on no es pot furtar perquè tot és gratis), un hortet obert a participar-hi i amb la possibilitat d'ampliar-lo, una magnífica terrasseta amb vistes espectaculars perquè pugues fer barcella i, properament, una cafeta per fer la barcella més agradable encara. A més a més, d'un potencial molt gran d'espais físics per experimentar en la vida. El centre social romandrà obert els dilluns, dimecres, dijous i divendres entre les 18:00 i les 21:00 i els diumenges entre les 16:00 i les 19:00. Ens reunim els diumenges a les 19h, vine i digues la teua, proposa i actua. Qui t'ho havia de dir! Açò és massa, tu! Açò és de categoria! Ací qui no corre vola!" El Panical

Vídeo del Racó de Sant Bonaventura

Turballos, la pedania combativa.

Actualment té 18 cases, una església dedicada a Sant Francesc de Paula i celebren les seues festes patronals sempre el tercer diumenge de setembre. Limita amb Muro pel nord i oest, amb Gaianes limita per l'est i amb Setla de Nunyes pel sud. Està comunicada amb Alacant i amb València per la Nacional 340, punt quilomètric 807 i hi ha camins amb els pobles limítrofs.

La pedania de Turballos és molt singular pel seu aspecte, ja que sembla que els anys no hi hagen passat. Els seus carrers i les seues cases conserven un estil particular i tradicional, i sens dubte és visita obligada per a tot aquell que visita aquesta zona. La pedania de Turballos als anys 70 es trobava abandonada fins que va arribar Vicente Micó, capellà de la diòcesi de València. Ell junt amb altres van començar a edificar-lo de nou, constituint-se com "Comunitat Ecumènica i No-Violenta". En la actualitat és una comunitat autosuficient i centre religiós.

Església de Sant Francesc de Paola del segle XVIII:

El Cementeri:

L'abans i el després VII: El Carrer Sant Roc

L'abans (principis del segle XX):El després (any 2008):

El carrer Sant Roc es va edificar damunt del conjunt medieval defensiu de la torre-portal de Riquer i la torre de N'Aiça del segle XIV. El lloc va ser reestructurat per a una nova funció d'habitatge de la classe obrera, on es va obrir l'arc de sant Roc al segle XVIII. Així es van construir cases per a les masses proletaries faltes de lloc òptim per a un habitage digne, condicionat per l'escassesa de terrenys favorables.

L'almàssera de Turballos

Jornades de portes obertes a La Sarga

Ara és el moment de poder gaudir de portes obertes l'art prehistòrice la Sarga, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco:

L'abans i el després VI: La "reconstrucció" de Sant Maür i Sant Francesc

L'abans (anys 40 del XX):El després (any 2008):

L'església a hores d'ara de no té cap relació amb l'antic temple, el convent i església de Sant Francesc del segle XVIII, i l'actual va ser edificat entre1939 fins a 1956. El primer edifici el van ser cremat primer, i enderrocat durant la guerra civil i que durant 20 anys s'ha allargaren les obres de "reconstrucció". Actualment en unes dependències annexes a l'església, es troba un museu on es custodia una col·lecció d'art religiós que va sobreviure al conflicte bèl·lic de la qual cal destacar una secció de pintura devocional, ornaments litúrgics, imatges i objectes relacionats amb el culte.