"El Tio Pep" de Muro
El "Tio Pep" és un personatge del folkclore popular valencià, i protagonista de una cançó del mateix nom, sobretot és fonamental per al Muro d'Alcoi, poble cap on es dirigeix el "Tio Pep" en la cançó. Al 2004 se li va fer un homenatge amb la inauguració d'una estàtua.
- Lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
- lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
- De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- Una tartana i un burro, tio Pep;
- una tartana i un burro, tio Pep,
- per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- El tio Pep ja té el burro, tio Pep;
- el tio Pep ja té el burro, tio Pep,
- que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- I tota la gent de Muro, tio Pep;
- i tota la gent de Muro, tio Pep,
- diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- El ruc li ha dat tres pataes, tio Pep;
- el ruc li ha dat tres pataes, tio Pep,
- i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- Té tres costelles trencaes, tio Pep;
- té tres costelles trencaes, tio Pep,
- i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- I tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
- El tio Pep torna a Muro, tio Pep...
Una capella d'Alcoi
Ací estan les fotografies d'una capella de principis del segle XX amagada pel terme municipal d'Alcoi:
L'abans i el després IV: La Font de Sant Mateu
L'abans (any 1910):
El després (any 2008):
És una font situada dins d'un gran buit al mur de la Glorieta que dóna al carrer Sant Mateu. A més, té una àmplia tassa de pedra tallada, dúna sola canella i estava proveïda per les aïgues del Molinar.
L'abans i el després III: La Font de Sant Francesc
L'abans (anys 30 del XX):
El després (any 2008):
Situada al principi en el denominat Parterre de Sant Francesc que actualment és la plaça de Gonzalo y Cajal. L'antiga església de Sant Francesc del segle XVIII, que va ser enderrocada durant la Guerra Civil, i que als anys 50 es va consagrar una de nova planta.
L'abans i el després II: La Font i Carrer del Buidaoli
L'abans (anys 40):
El després (any 2008):
El després (any 2008):
La font del Buidaoli degué ser construïda en els anys vint. Era d'una sola canella i subministrava aigua del Molinar. Estava adossada a la pared d'una casa del carrer que feia recolze pronunciat. A més el carrer Buidaoli, passant per damunt del pontet, era l'eixida d'Alcoi cap a les Mascarelles, l'Hota Major i el camí del barranc del Cint fins arrivar a Agres.
Totes les cases del carrer van ser derrocades a principis dels anys 80, ja que el lloc estava totalment despoblat i per a evitar problemes como la venta de drogues, l'ajuntament va decidir el seu enderrocament. Fins a principis de l'any 2006, encara restava un edifici al final del carrer, prop del pontet, i que amb les obres de la canalització del riu Riquer, el van derrocar.
Última casa del carrer del Buidaoli al decembre del 2005.
El Salt i la casa d'estiueig de la familia de Juan Gil-Albert
El Salt
El principi d'el Salt amb un lleuger cabal d'aigua.
El Salt és unimpressionat escarp, de prop de huitanta metres de caiguda partida produit per una fractura que secciona les calcàries oligocenes sobre les que discorre el riu Barxell. Les aigües d'aquest corrent, de ciculació episòdica, que donen lloc a una espectacular cascada visible des d'una notable distàcia.
Junt al Salt, es troba un interessant conjunt fàbril instal·lat a la fi d'aprofitar la força motriu del, i riu, i al qual es trobaven diverses fàbriques de paper, actualment substituides per cases d'estiueig. De les que destaca la anomenada casa de Santa Maria, propietat de la familia de Juan Gil-Albert i on està l'abric del Salt. És un importantíssim jaciment arqueòlogic que ha proporcionat i encara proporciona nombrosos materials del paleolític mitjà, és a dir de la cultura de l'home neandertal. Excavat per la universitat de "La Laguna" de les Illes Canàries des de el principis dels anys 80.
L'abans i el després I: La Font del Pont de Cocentaina
L'abans (1910):
El després (2008):
La font del pont de Cocentaina, és un racó oblidat d'Alcoi. Actualment solament roman adherida a la pared d'una casa antiga. Era una font i abeurador de la que queda una làpida de marbre com a testimoni commemoratiu de l'any de reconstrucció del pont de Cocentaina al 1780, durant el regnat de Carles III.
Auberge des trois marches
Al molí del Racó, va ser a l'any 2007 escenari del rodatge d'una pel·lícula i ha quedat patent a la façana com es pot comprovar.
El castell de Barxell
El castell de Barxell és una fortificació medieval d'origen cristià. Del segle XIII, es troba a la vall de Polop, en mig dels parcs naturals de la Serra de Mariola i el Carrascal de la Font Roja, al terme municipal d'Alcoi. Està situat al damunt d'un turó i envoltat d'una pineda. Situat molt a prop de la carretera que uneix Alcoi i Banyeres de Mariola.
Va ser creada per a controlar la població mudèjar de la contornada, concretament de les les alqueries musulmanes de Xirillent i de Barxell. Però, a més, defenia el camí cap Alcoi des de Banyeres i que era molt proper amb la frontera de Castella.
Al segle XIX es va convertir en una masia, anomenat com "el mas del castell", i que va deixar de tindre ús als anys seixanta del segle XX. Encara que les cobertes han desaparegut, conserva tot el recinte murallat, un albacar, probablement d'època musulmana completament adaptat al terreny. Conserva restes d' espitlleres i les dues portes, estant situada la principal cap l'est. La seua funció era allotjar a la població de les alqueries veïnes en els temps de perill, com en les guerres contra Castella, en les que la seua guarnició era reforçada.
La Vall de Polop
Maqueta hipotètica de la reconstrucció del castell que es troba al museu arqueològic d'Alcoi.
Fotografies del castell:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)