La cava del Rentonar

Serra dels Plans:

La cava del Rentonar és un pou o cava de neu dels molts nombrosos que hi podem trobar pels cims de les muntanyes de les comarques centrals. Aquest en concret, es troba a la serra homònima i als peus de la serra dels Plans. Fou construït al començament del segle XVIII. Encara conserva la seua cúpula de maçoneria, i que com d'altres, degué alçar-se mitjançant dos arcades de carreus de pedra, que són visibles a llocs com la cava arquejada d'Agres. És accessible deixant el cotxe al port de la Torre i camí cap els Plans. Als peus de la cava, es troba un xicotet túnel de desaigüe de l'interior de l'infraestructura que feia el paper d'evacuar les aigües del desgel i per a la neteja del seu interior.

L'interior de la cava:

Plafó informatiu:

L'entrada al túnel del desaigüe:

El mas de la Mola

El mas de la Mola és un dels diversos masos que hi resten en peu a l'actualitat. Aquest es troba a l'antic camí dels Talecons en direcció al collao d'En Sabata. Al costat del seus veïns: el Talecó de Dalt, el Talecó de Baix i el mas de Serelles; el mas de la Mola és de xicotetes proporcions i on destaca únicament un edifici principal i al seu costat dret les dependècies secundàries com els corrals i els estables a més d'un pati interior. Tot el conjunt està edificat en mamposteria i té llocs on ha perdut el seu enlluit original. El edifici principal destaca amb dos plantes a més de la seua coberta a dos aigües realçada amb rajoles. La planta inferior destaca la presència d'una gran porta principal que és de fusta i doble xapada en ferro. A més es troba la cuina amb la seua xemenia de grans proporcions i un xicotet forn i tot el terra construït amb llamborda. A la planta superior és accessible per una escala de petites proporcions i molt empinada. Dalt s'ha quedat un espai diàfan sense els antincs murs de les habitacions. Però el que més destaca és el realçat amb unes grans crugies triangulars.

El pati del mas:

El forn de llenya i la cuina:

La part superior:

Les crugies

El pic de les Àguiles

El barranc del Cint es troba envoltat de tres cims característics en els seus dos costats: l'Alt de les Pedreres de 1.057 m, el pic del Faraó de 851 m i el pic de les Àguiles de 928 m. Aquests dos últims estan situats al costat esquerre del barranc. Mentres que el pic del Faraó configura una xicoteta penya que no sobreïx del majestuós conjunt que s'alça al seu darrere format pel pic de les Àguiles. Aquest té una forma que recorda una enclusa d'un ferrer. A més a més, a la toponimia és evident el seu orige referit a les aus rapinyaires, que són molt presents al barranc. D'aquestes, en destaquen els voltors del projecte Canyet i exemplars d'àguiles. El camí d'accés es troba al costat de l'antic teular del Llonganisser, per una xicoteta senderola que puja. El camí està assenyalat per xicotetes fites a la vora d'aquesta senderola i que apleguen fins la Mola Alta de Serelles.

Alcoi des del camí del pic de les Àguiles:

Sant Cristòfol

Costat dret del barranc del Cinc:

La Mola Alta de Serelles des del pic de les Àguiles

El pic de les Àguiles pel darrere:

El viaducte de Barxell

Els ponts i els viaductes són un tipus de construccions molt importants, ja que han permès el pas entre rius i grans barrancs. Són unes obres d'ingenyeria fonamentals, i fins i tot, ens han aplegat exemples d'època romana. Sí busques a un diccionari la paraula pont, és obra sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle com un riu o un barranc; o creuar una altra via de comuniació situada a nivell inferior. Per altra banda el viaducte, segons el diccionari, és un tipus específic de pont, és especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació. En aquest cas, el viaducte de Barxell és una d'aquestes infraestructures edificades a l'Alcoi del segle XX. Té una longitud de 133 m i una altura màxima d'uns 28 m. Edificat en formigó i acer, s'eleva per damunt del riu Barxell. És part de l'antic traçat ferrocarril Alcoi-Agost, construït al llargs de 1927 a 1932. A dia de hui és part de la via verda d'Alcoi.

El betlem del mercat de Sant Roc

Simpàtic betlem que s'ha posat aquest Nadal al mercat de Sant Roc, propietat de Mauro Solbes aficionat al món dels playmolbil, i que transforma aquests ninots amb la panòplia de les filaes de moros i cristians d'Alcoi o en els personatges del betlem de Tirisiti.

El racó de Sant Bonaventura i els Canalons després de les pluges de novembre.

El racó de Sant Bonaventura:

Els Canalons:

La carrasca del Saltet de la Carrasca

Des del barri de Batoi, passant pel costat de la font homònima cap el Camí de la Mesquita en direcció al Racó de Santbonaventura, i enclavat a la partida del Salt, es troba un arbre monumental. Es tracta d'un arbre que dona l'ombra al mas del Saltet de la Carrasca. Molt proper al riu Barxell i antics molins paperers, aquest arbre és més que centenari. Té unes grans proporcions, ja que les branques, el tronc i les arrels són gegantines. Aquests tipus d'arbres coneguts com carrasques o Quercus ilex rotundifolia, pertanyen a la família de les fagàcies. Les carrasques són uns arbres de fulla perenne i més característics de les zones de la Mediterrània.

El tronc massís:

Les impressionant arrels: