L'abans i el després XXI: El Xalet d'Espí

L'abans (principis del segle XX):
El després (any 2009):
A la fotografia es pot veure a un primer plà l'hidroelèctrica i el pont de Sant Jordi al darrere el xalet d'Espí. Aquest és un altre dels edificis de la burgesia alcoiana edificat a l'Eixample d'Alcoi. Localitzat entre l'actual carrer Mestre Espí i el barranquet de Soler, destaca la seua monumentalitat i l'estil modernista. Destaca el seu sostre fet de teules planes de pissarra, a més de tindre una plata triangular. També és destacable el treball de ferro dels seus balcons i el detall dels agarradors amb forma de gos de la porta principal. Encara és un edifici privat i esperem que siga protegit en un futur proper i no siga víctima de l'especulació immobiliària que pateix aquest tipus de patrimoni.
Detall dels agarradors:

L'abans i el després XX: La Hidroelèctrica

L'abans(1921):
Dècada de 1920:
El després (any 2009):
A la fotografia es pot veure l'antiga hidroelèctrica, edificada al 1910, el quarter d'infanteria enderrocat al 2001 i el pont de Sant Roc . A la segona fotografia s'observa millor l'edifici i es pot llegir en lletres majúscules HIDROELECTRICA ESPAÑOLA, unes lletres que han sigut reutilitzades per a l'hotel (HOTEL AC ALCOI). L'edifici és obra d'Alfonso Dubé i de l'arquitecte Timoteu Briet. Aquest inmoble projectat per a la ciutat d'Alcoi i per la companyia "Hidroeléctrica Española" estava destinat per al subministrament d'electricitat a la ciutat i més concretament per a les fàbriques properes, a l'actual barri de Santa Rosa. Així es va instal·lar a la ciutat la primera producció d'una nova energia concorde als nous temps., l'ectricitat. És diferencien dos edificis, el principal destinat a la producció d'electricitat i la casa de l'enginyer. Actualment és un hotel AC, projecte de rehabilitació dels anys 2002-2003.

L'abans i el després XIX: El Xalet de Vicens

L'abans (Any 1922):
El Després (Any 2009):
A la fotografia es pot vore la visió de l'actual carrer l'Alameda i dalt la visió durant els anys 20. És una part del nou eixample de la ciutat, projecte redactat per Enric Vilaplana Julià i Teodor Balaciart Tormo, aprovat en 1878. Estava dividit en tres zones i s'estenia pel traçat de la carretera Alacant-Xàtiva. Aquesta via va passar a dir-se Avenida de Canalejas, l'actual carrer l'Alameda. En ella es van edificar molts xalets per a les famílies de la burgesia alcoiana, una d'aquestes és l'anomenat Xalet de Vicens o "La Perla" de 1919. A dia de hui ha sobreviscut però amb moltes alteracions: en el seus terrenys s'han edificat edificis, part del seu antic jardí s'ha transformat en un xicotet parc i jardí municipals i a més l'edifici és públic. En ell es troben les dependències del sindicat UGT.

El Castell de Cocentaina

Localització:
Cocentaina és la capital de la comarca El Comtat, i un dels seus edificis més destacats és el seu castell. La fortificació es localitza a la part alta del turó denominat del Castell. Aquest lloc ha sigut testimoni de divereses èpoques, amb un àntic oppidum de la cultura ibèrica, però és a l'epoca islàmica (segles XI, XII i XIII) quan destaca el seu ús veritable. En aquesta etapa encara és visible un mur de l'albacar islàmic, lloc destinat a protegir al ramat i la gent en cas d'atac a la població de Qustantaniya, nom original de Cocentaina. Custantaniya va ser un important enclavament, tant a nivell econòmic, agrícola, militar i administratiu. Amb la conquesta cristiana per part de Jaume I al 1245, la població va quedar annexa al Regne de València. Amb l'arribada cristiana el Hûsun musulmà es va reforçar amb l'edificació dún torre de l'homenatge d'estil gòtic i militar a principis del segle XIV davall el domini de Roger de Llúria, primer comte de Cocentaina. El castell presenta un planta quadrada assentada sobre un talús d'altura variable que s'adapta a les irregularitats del terreny. Al seu voltant hi ha un sistema de formació de plataformes per aterrassar el terreny i on albergarien altres edifcis. A mitjan segle XV el comte de Concentaina va ordenar la construcció d'una torre circular adaptada a les noves necessitats d'artilleria i a les defensives que a dia de hui està desaparegu
Panoràmiques del nucli de Concentaina des del seu castell:

L'abans i el després XVIII: El Santuari de la Font Roja

L'abans (finals del XIX o principis del XX):
El Després (Any 2009):
L 'actual temple és l'últim de tota una sèrie de temples construïts al mateix lloc des del segle XVI fins el segle XIX. Al 1662 es va edificar la primera ermita dedicada a la Puríssima Concepció i a Sant Felip Neri per a celebrar la troballa dels lliris miraculosos. Al segle XVIII l'edifici es trobava en estat ruïnós i va sobreviure fins el 1842 es va tancar. En 1844 s'hi va construir una de nova però al 1881 ja estava de nou ruïnosa. Així en 1884 es va presentar un nou projecte de temple per l'arquitecte municipal Josep Moltó, en estil eclèctic. En 1912, Vicent Pascual va reformar la façana amb un nou campanari que propocionava el conjunt. A la fotografia es pot vore l'antiga casa de l'ermità que va ser enderrocada als anys 20 per a edificar un hotel que actualment és l'edifici de Font Roja Natura.

Albaida capital homònima de la seua comarca

Localització:
La població d'Albaida és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al sud de la provincia de València. Amb el nom homònim de la seua comarca, i sent la capital Ontinyent, Albaida té una població 6.269 habitants. Etimolègicament el nom d'Albaida prové de l'àrab /al-baydà/ que vol dir "la blanca". Historicàment el nucli d'Albaida és d'origen medieval islàmic. Al 1244 va ser incorporada al Regne de València per Jaume I, després de les revoltes mudèjars posterior va quedar despoblada amb l'expulsió de la seua població islàmica i al l'any 1258 va ser repoblada de nou amb cristians. Cap el 1269 fou alienada del Patrimoni Reial iniciant-se la seua dependència senyorial i la titularitat de la senyoria va anar succeint-se en distintes cases nobiliàries fins arribar als Milà i Aragó a finals del segle XV. En 1604 va instaurar el marquesat d'Albaida als Milà i Aragó. Aquesta familia va viure al Palau d'Albaida entre els segles XVI i XVIII. El Marquesat d´Albaida comprenia la ciutat d´Albaida i els termes dels actuals pobles de Benissoda, El Palomar, Carrícola, l´Aljorf i Atzeneta d´Albaida. També formaren part del Marquesat al segle XVIII: Montaverner, la baronia d´Otos, Bèlgida i la seua baronia.
El Palau Marquesal dels Milà i Aragó:
El Palau Marquesal dels Milà i Aragó és un dels edificis més emblemàtics d'Albaida, com ho és el Palau Comtal de Cocentaina. L'origen del Palau és troba en una fortificació musulmana del segle XIII, i del que resten i se aprofiten les tres torres de defensa: la de ponent, la central i la torre palacial. L'edifici va ser construït a finals del segle XV, concretament entre 1471 i 1477.
Escut dels Milà i Aragó:
L'Ajuntament d'Albaida:
Casa Capitular de 1903, antiga casa dels Vallcaneda del segle XVI.
Portal i Plaça de la Vila:
La Porta de la Vila va ser construïda en 1460 amb carreus calcaris i arc de mig punt amb teuladeta de teula àrab, la dovella central encara conserva les restes de l´escut amb armes del primer comte d´Albaida.
Alinea a l'esquerra
La Plaça de la Vila és un recinte enmurallat del segle XV al qual s´accedeix encara per la portalada de la Vila. A la plaça recau l´església de Santa Maria de l´Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l´accés a la Casa Museu de Josep Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del segle XVI en la què el 1903 estava ubicat l´antic ajuntament, i acaba de ser restaurada per a dependencies municipals), el Museu de Betlems i Diorames, el Museu Internacional de Titelles i la casa Abadia (segle XVIII).
L´Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció:
L'espai que a dia de hui ocupa l'actual església, hi havia l'antiga església romànica la Mare de Déu de l'Assumpció del segle XIII. Cap els últims anys del segle XVI i principis del XVII, es va enderrocar per motiu d´espai i la nova església que es pretenia edificar, requeria molt de terreny, i fou necessari derruir part del Palau i alguna habitatge de la Plaça de la Vila. Construïda entre 1592 i 1621 en estil tardogòtic valencià i renaixentista i finalment restaurada al 1830.
El seu campanar és de planta quadrada que al segle XIX se li va afegir un remat. L'església té una única nau amb capelles entre els contraforts. Les seues dos portades són renaixentistes, una d'elles de l'any 1623 i a més la portada de la capella és de 1895.
Creu amb un llistat de les víctimes mortes a favor del bandol franquista d'Albaida: L'interior del temple: Carrer del Rebot: Font de la Barrera (Segle XVII)La Font del Lleó o de la Nostra Senyora del Remei de 1881. La Font del Bàrio de 1789: