L'església-fortalesa de Murla

La població de Murla, la Marina Alta, es troba dins de la Vall de Pop i als peus de la Serra del Cavall Verd. La seua església-fortalesa de Sant Miquel és característica de com una edificació militar medieval va passar, al segle XVI, a temple cristià. Al damunt d'una de les seues torres es va edificar un campanari al segle XVIII i el qual es va esfondrar l'1 de maig de 1900.
Finals del segle XIX:

La Vall de Laguart

La Vall de Laguart és una de les valls més bóniques de la Marina Alta i del nord de la província d'Alacant. Està encaixonada entre la Vall d'Ebo al nord i la Vall de Pop al sud, i mirant a la mar. La vall està formada per la serra de Migdia, la serra del Cavall Verd i en mig el riu Girona, el qual ha esculpit el barranc de l'Infern. El municipi està intengrat pels nuclis de Benimaurell, Fleix i Campell. Un dels factors que fan coneguda a la vall és l'iterinari anomenat "la Catedral del Senderisme". Una via circular al voltant de la vall amb un desnivell considerable que comença des del col·legi públic el Cavall Verd on es pot deixar el cotxe. Des d'ací ens dirigim per la carretera cap Benimaurell fins trobar una xicoteta pista que ens portara a la font Grossa, i a les poques passes de la font el camí comença a baixar cap el riu Girona. Un camí empedrat i d'escalons de pedra en forma de zigui-zaga. Fet pels antincs moriscos, els veritables habitants de la vall fins la seua expulsió al 1609 pel port de Dènia. La ruta es pot resumir així: Col·legi Cavall Verd -Font Grossa -Forat- Pou de Juvea - Juvees d'Enmig - Font de Reinós - Riu Ebo- Les Juvees de Dalt - Barranc Racons - Font d'Olbis - Font i llavador de Benimaurell - Font i llavador Grossa - Col·legi Cavall Verd.
La font Grossa
El llavador de la font Grossa:
Cap les Juvees d'Enmig: Pou de les Juvees d'Enmig
Font de Reinós:
Riu Ebo: Benimaurell: La font de Benimaurell:La costa des de la vall:

Font dels 25 Dolls

La font dels 25 Dolls és una de les més emblemàtiques de la ciutat de Xàtiva, capital de la comarca de la Costera. Cronològicament de finals del segle XVIII i principis del segle XIX i d'estil neoclàssic, rep l'aigua des del brollador de Bellús. Lloc obligat d'atur per a les persones i bestià que eixia de Xàtiva o entrava a la ciutat. La pica té una forma rectangular de grans dimensions, al centre té una cara barbada amb una boca enorme d'abeurador i vint-cinc dolls de bronze amb forma de serp. En la seua inscripció es pot llegir en castellà: "La sed que apagó al labrador sediente, con mis cristales Setabis florece. Crece el comercio, la labranza crece. Población y cosechas acreciento".

La font Freda de Mariola

La font Freda de Mariola es troba molt prop de la font de la Coveta, naixement del riu Vinalopó. Des de la pista forestal que porta des de la fàbrica de Blanes, i que passa al costat de les Guilelles, es troba molt fàcilment la senyalització cap la font per una senda forestal costeruda. En aplegar a la font sorprenen les seues gèlides aigües i d'on vé el seu topònim. La canellla és molt gruixuda i està feta en ferro, també té un xicoteta pica i una llarga sèquia.
La pista que puja cap la font Freda:
La Guilella Nova:
La font Freda:

La font de Serelles

La font de Serelles es troba situada en el parc natural de la Serra de Mariola i a poca distància d'Alcoi. S'accedeix a ella des del camí que puja dels polígons Els Realets i Cotes Altes cap a la brutal urbanització de Serelles. En acabar la part asfaltada la resta del camí discorreix per una pista forestal anomenada: camí dels Talecons. Són un 20 o 25 minuts de pujadas fins aplegar a veure el Mas de Serelles. El lloc es troba sota les estribacions de la Mola Alta de Serelles, i darrere dels antincs bancals del Mas de Serelles. La font està sota un gran penya i on dos grans plataners centenaris li donen hombra. Tot aquest paratge ha estat recuperat per un grup de jubiltas de la Zona Nord d'Alcoi, i ells han sigut els responsables de la construcció de taules i bancs d'obra, escales, ajardinar, i fins i tot una xicoteta bassa per a gaudir d'un bany als mesos d'estiu.

L'Hospital Sueco-Noruec

Localització:

L'Hospital Sueco-Noruec va sorgir com una conseqüència de la solidaritat de la societat sueca i noruega. En aquests dos païssos van proporcionar fons ecnòmics per a ajuda humanitària per al govern republicà després d'esclatar la Guerra Civil. L'hospital es va crear a l'any 1937 i és va fer ús d'un edifici de nova construcció d'estil classicista. Aquest immoble anava ser l'Escola Industrial d'Alcoi.
-->-->Durant els primers mesos de guerra l'hospital va ser gestionat pel matrimoni noruec Kristian Gleditsch i Nini Haslund. En enretirar-se el personal estranger l'hospital va estar dirigit per Manuel Bastos Ansart. Després de la victòria franquista l'hospital va passar a ser pressó fins 1943, que finalment l'edifici va passar a ser l'Escola Industrial. A l'acutalitat l'immoble encara té un ús educatiu amb l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola per a Adults d'Alcoi. A l'any 2002 autoritats diplomàtiques i locals van commemorar la solidaritat del poble de Suècia i Noruega durant la Guerra Civil amb una visita a l'edifici, xerrades i una exposició sobre l'hospital.