Turballos, la pedania combativa.

Actualment té 18 cases, una església dedicada a Sant Francesc de Paula i celebren les seues festes patronals sempre el tercer diumenge de setembre. Limita amb Muro pel nord i oest, amb Gaianes limita per l'est i amb Setla de Nunyes pel sud. Està comunicada amb Alacant i amb València per la Nacional 340, punt quilomètric 807 i hi ha camins amb els pobles limítrofs.

La pedania de Turballos és molt singular pel seu aspecte, ja que sembla que els anys no hi hagen passat. Els seus carrers i les seues cases conserven un estil particular i tradicional, i sens dubte és visita obligada per a tot aquell que visita aquesta zona. La pedania de Turballos als anys 70 es trobava abandonada fins que va arribar Vicente Micó, capellà de la diòcesi de València. Ell junt amb altres van començar a edificar-lo de nou, constituint-se com "Comunitat Ecumènica i No-Violenta". En la actualitat és una comunitat autosuficient i centre religiós.

Església de Sant Francesc de Paola del segle XVIII:

El Cementeri:

L'abans i el després VII: El Carrer Sant Roc

L'abans (principis del segle XX):El després (any 2008):

El carrer Sant Roc es va edificar damunt del conjunt medieval defensiu de la torre-portal de Riquer i la torre de N'Aiça del segle XIV. El lloc va ser reestructurat per a una nova funció d'habitatge de la classe obrera, on es va obrir l'arc de sant Roc al segle XVIII. Així es van construir cases per a les masses proletaries faltes de lloc òptim per a un habitage digne, condicionat per l'escassesa de terrenys favorables.

L'almàssera de Turballos

Jornades de portes obertes a La Sarga

Ara és el moment de poder gaudir de portes obertes l'art prehistòrice la Sarga, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco:

L'abans i el després VI: La "reconstrucció" de Sant Maür i Sant Francesc

L'abans (anys 40 del XX):El després (any 2008):

L'església a hores d'ara de no té cap relació amb l'antic temple, el convent i església de Sant Francesc del segle XVIII, i l'actual va ser edificat entre1939 fins a 1956. El primer edifici el van ser cremat primer, i enderrocat durant la guerra civil i que durant 20 anys s'ha allargaren les obres de "reconstrucció". Actualment en unes dependències annexes a l'església, es troba un museu on es custodia una col·lecció d'art religiós que va sobreviure al conflicte bèl·lic de la qual cal destacar una secció de pintura devocional, ornaments litúrgics, imatges i objectes relacionats amb el culte.

Un video de fotogràfies d'Alcoi

"El Tio Pep" de Muro

El "Tio Pep" és un personatge del folkclore popular valencià, i protagonista de una cançó del mateix nom, sobretot és fonamental per al Muro d'Alcoi, poble cap on es dirigeix el "Tio Pep" en la cançó. Al 2004 se li va fer un homenatge amb la inauguració d'una estàtua.

Lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;

lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:

De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...

De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Una tartana i un burro, tio Pep;

una tartana i un burro, tio Pep,

per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

El tio Pep ja té el burro, tio Pep;

el tio Pep ja té el burro, tio Pep,

que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

I tota la gent de Muro, tio Pep;

i tota la gent de Muro, tio Pep,

diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

El ruc li ha dat tres pataes, tio Pep;

el ruc li ha dat tres pataes, tio Pep,

i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Té tres costelles trencaes, tio Pep;

té tres costelles trencaes, tio Pep,

i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

I tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

El tio Pep torna a Muro, tio Pep...

Una capella d'Alcoi

Ací estan les fotografies d'una capella de principis del segle XX amagada pel terme municipal d'Alcoi:

L'abans i el després V: El Molinar

L'abans (any 1920):El després (any 2008):

L'abans i el després IV: La Font de Sant Mateu

L'abans (any 1910):

El després (any 2008): És una font situada dins d'un gran buit al mur de la Glorieta que dóna al carrer Sant Mateu. A més, té una àmplia tassa de pedra tallada, dúna sola canella i estava proveïda per les aïgues del Molinar.