A la partida rural alcoiana de Polop Alt, un dia vaig trobar un monòlit del que sembla ser un sant. Està fet en pedra i es troba molt desgatada pels agents climatològics. Bàsicament és un pilar de quasi dos metres d'altura, a la part baixa té un gran basament d'on ix el fust, reconstruït amb ciment. En la part més alta, damunt del capitell, és troba la figura d'un possible sant i que porta una toga per vestit. La seua mà esquerra està separada del cos i sembla còm si portes un bastó i mentrestant la dreta està damunt del pit. Té el cabell llarg i en un lateral del fust hi ha uns taulellets òn es pot llegir: "AVE MARIA". Cronològicament aquesta estructura siga dels segles XIX o XX.
Llocs i paratges d'Alcoi ciutat i el seu terme municipal, de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, les Marines, la Vall d'Albaida, la Safor, la Costera...
El blog fa 2 anys!!!
L'abans i el després XXI: El Xalet d'Espí
L'abans (principis del segle XX):

El després (any 2009):
L'abans i el després XX: La Hidroelèctrica
L'abans(1921):
L'abans i el després XIX: El Xalet de Vicens
L'abans (Any 1922):
El Després (Any 2009):


A la fotografia es pot vore la visió de l'actual carrer l'Alameda i dalt la visió durant els anys 20. És una part del nou eixample de la ciutat, projecte redactat per Enric Vilaplana Julià i Teodor Balaciart Tormo, aprovat en 1878. Estava dividit en tres zones i s'estenia pel traçat de la carretera Alacant-Xàtiva. Aquesta via va passar a dir-se Avenida de Canalejas, l'actual carrer l'Alameda. En ella es van edificar molts xalets per a les famílies de la burgesia alcoiana, una d'aquestes és l'anomenat Xalet de Vicens o "La Perla" de 1919. A dia de hui ha sobreviscut però amb moltes alteracions: en el seus terrenys s'han edificat edificis, part del seu antic jardí s'ha transformat en un xicotet parc i jardí municipals i a més l'edifici és públic. En ell es troben les dependències del sindicat UGT.





El Castell de Cocentaina
Localització:
L'abans i el després XVIII: El Santuari de la Font Roja
L'abans (finals del XIX o principis del XX):
El Després (Any 2009):
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
L 'actual temple és l'últim de tota una sèrie de temples construïts al mateix lloc des del segle XVI fins el segle XIX. Al 1662 es va edificar la primera ermita dedicada a la Puríssima Concepció i a Sant Felip Neri per a celebrar la troballa dels lliris miraculosos. Al segle XVIII l'edifici es trobava en estat ruïnós i va sobreviure fins el 1842 es va tancar. En 1844 s'hi va construir una de nova però al 1881 ja estava de nou ruïnosa. Així en 1884 es va presentar un nou projecte de temple per l'arquitecte municipal Josep Moltó, en estil eclèctic. En 1912, Vicent Pascual va reformar la façana amb un nou campanari que propocionava el conjunt. A la fotografia es pot vore l'antiga casa de l'ermità que va ser enderrocada als anys 20 per a edificar un hotel que actualment és l'edifici de Font Roja Natura.
Etiquetes de comentaris:
Carrascal de la Font Roja,
L'abans i el després
Albaida capital homònima de la seua comarca
Localització:

La població d'Albaida és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al sud de la provincia de València. Amb el nom homònim de la seua comarca, i sent la capital Ontinyent, Albaida té una població 6.269 habitants. Etimolègicament el nom d'Albaida prové de l'àrab /al-baydà/ que vol dir "la blanca". Historicàment el nucli d'Albaida és d'origen medieval islàmic. Al 1244 va ser incorporada al Regne de València per Jaume I, després de les revoltes mudèjars posterior va quedar despoblada amb l'expulsió de la seua població islàmica i al l'any 1258 va ser repoblada de nou amb cristians. Cap el 1269 fou alienada del Patrimoni Reial iniciant-se la seua dependència senyorial i la titularitat de la senyoria va anar succeint-se en distintes cases nobiliàries fins arribar als Milà i Aragó a finals del segle XV. En 1604 va instaurar el marquesat d'Albaida als Milà i Aragó. Aquesta familia va viure al Palau d'Albaida entre els segles XVI i XVIII. El Marquesat d´Albaida comprenia la ciutat d´Albaida i els termes dels actuals pobles de Benissoda, El Palomar, Carrícola, l´Aljorf i Atzeneta d´Albaida. També formaren part del Marquesat al segle XVIII: Montaverner, la baronia d´Otos, Bèlgida i la seua baronia.
El Palau Marquesal dels Milà i Aragó:
El Palau Marquesal dels Milà i Aragó és un dels edificis més emblemàtics d'Albaida, com ho és el Palau Comtal de Cocentaina. L'origen del Palau és troba en una fortificació musulmana del segle XIII, i del que resten i se aprofiten les tres torres de defensa: la de ponent, la central i la torre palacial. L'edifici va ser construït a finals del segle XV, concretament entre 1471 i 1477.
Escut dels Milà i Aragó:
L'Ajuntament d'Albaida:
Portal i Plaça de la Vila:





Creu amb un llistat de les víctimes mortes a favor del bandol franquista d'Albaida:


L'interior del temple:


Carrer del Rebot:
Font de la Barrera (Segle XVII)

La Font del Lleó o de la Nostra Senyora del Remei de 1881.


La Font del Bàrio de 1789:



La Porta de la Vila va ser construïda en 1460 amb carreus calcaris i arc de mig punt amb teuladeta de teula àrab, la dovella central encara conserva les restes de l´escut amb armes del primer comte d´Albaida.

La Plaça de la Vila és un recinte enmurallat del segle XV al qual s´accedeix encara per la portalada de la Vila. A la plaça recau l´església de Santa Maria de l´Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l´accés a la Casa Museu de Josep Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del segle XVI en la què el 1903 estava ubicat l´antic ajuntament, i acaba de ser restaurada per a dependencies municipals), el Museu de Betlems i Diorames, el Museu Internacional de Titelles i la casa Abadia (segle XVIII).
L´Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció:
L'espai que a dia de hui ocupa l'actual església, hi havia l'antiga església romànica la Mare de Déu de l'Assumpció del segle XIII. Cap els últims anys del segle XVI i principis del XVII, es va enderrocar per motiu d´espai i la nova església que es pretenia edificar, requeria molt de terreny, i fou necessari derruir part del Palau i alguna habitatge de la Plaça de la Vila. Construïda entre 1592 i 1621 en estil tardogòtic valencià i renaixentista i finalment restaurada al 1830.
El seu campanar és de planta quadrada que al segle XIX se li va afegir un remat. L'església té una única nau amb capelles entre els contraforts. Les seues dos portades són renaixentistes, una d'elles de l'any 1623 i a més la portada de la capella és de 1895.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



