Localització:
La població d'Albaida és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al sud de la provincia de València. Amb el nom homònim de la seua comarca, i sent la capital Ontinyent, Albaida té una població 6.269 habitants. Etimolègicament el nom d'Albaida prové de l'àrab /al-baydà/ que vol dir "la blanca". Historicàment el nucli d'Albaida és d'origen medieval islàmic. Al 1244 va ser incorporada al Regne de València per Jaume I, després de les revoltes mudèjars posterior va quedar despoblada amb l'expulsió de la seua població islàmica i al l'any 1258 va ser repoblada de nou amb cristians. Cap el 1269 fou alienada del Patrimoni Reial iniciant-se la seua dependència senyorial i la titularitat de la senyoria va anar succeint-se en distintes cases nobiliàries fins arribar als Milà i Aragó a finals del segle XV. En 1604 va instaurar el marquesat d'Albaida als Milà i Aragó. Aquesta familia va viure al Palau d'Albaida entre els segles XVI i XVIII. El Marquesat d´Albaida comprenia la ciutat d´Albaida i els termes dels actuals pobles de Benissoda, El Palomar, Carrícola, l´Aljorf i Atzeneta d´Albaida. També formaren part del Marquesat al segle XVIII: Montaverner, la baronia d´Otos, Bèlgida i la seua baronia.
El Palau Marquesal dels Milà i Aragó:
El Palau Marquesal dels Milà i Aragó és un dels edificis més emblemàtics d'Albaida, com ho és el Palau Comtal de Cocentaina. L'origen del Palau és troba en una fortificació musulmana del segle XIII, i del que resten i se aprofiten les tres torres de defensa: la de ponent, la central i la torre palacial. L'edifici va ser construït a finals del segle XV, concretament entre 1471 i 1477.
Escut dels Milà i Aragó:
L'Ajuntament d'Albaida:
Casa Capitular de 1903, antiga casa dels Vallcaneda del segle XVI.
Portal i Plaça de la Vila:
La Porta de la Vila va ser construïda en 1460 amb carreus calcaris i arc de mig punt amb teuladeta de teula àrab, la dovella central encara conserva les restes de l´escut amb armes del primer comte d´Albaida.
La Plaça de la Vila és un recinte enmurallat del segle XV al qual s´accedeix encara per la portalada de la Vila. A la plaça recau l´església de Santa Maria de l´Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l´accés a la Casa Museu de Josep Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del segle XVI en la què el 1903 estava ubicat l´antic ajuntament, i acaba de ser restaurada per a dependencies municipals), el Museu de Betlems i Diorames, el Museu Internacional de Titelles i la casa Abadia (segle XVIII).
L´Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció:
L'espai que a dia de hui ocupa l'actual església, hi havia l'antiga església romànica la Mare de Déu de l'Assumpció del segle XIII. Cap els últims anys del segle XVI i principis del XVII, es va enderrocar per motiu d´espai i la nova església que es pretenia edificar, requeria molt de terreny, i fou necessari derruir part del Palau i alguna habitatge de la Plaça de la Vila. Construïda entre 1592 i 1621 en estil tardogòtic valencià i renaixentista i finalment restaurada al 1830.
El seu campanar és de planta quadrada que al segle XIX se li va afegir un remat. L'església té una única nau amb capelles entre els contraforts. Les seues dos portades són renaixentistes, una d'elles de l'any 1623 i a més la portada de la capella és de 1895.
Creu amb un llistat de les víctimes mortes a favor del bandol franquista d'Albaida:
L'interior del temple:
Carrer del Rebot:
Font de la Barrera (Segle XVII)
La Font del Lleó o de la Nostra Senyora del Remei de 1881.
La Font del Bàrio de 1789:
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
