Ermita de Sant Vicent Ferrer i la font Jordana

Agullent és una xicoteta població de la Vall d'Albaida, a les vessants de la serra homònima: la serra d'Agullent. Dins de la població, cal destacar dos llocs característics, la font Jordana i el camí del calvari cap l'ermita de Sant Vicent Ferrer. La Jordana és una font de grans proporcions. En la seua part baixa té una pila allargada amb 6 canelles, i la pila està decorada amb taulells ceràmics de color blau i blanc i feta en rajoles. A la part superior destaca la seua gran fassana remata amb 3 esferes i en mig la fornícula amb un Sant Vicent Ferrer. Aquest està vestit amb el hàbit dominic al damunt d'un núvol. Té a la mà esquerra un llibre i a la dreta la té en posició de beneir. Al voltat seu hi ha 3 angelets. Els de la part inferior porten un lema on i es llig: "AGUA POTABLE DE S.VICENTE FERRER/SALUDABLE Y PERMANENTE". També hi ha un altre lema a la seua part superior: "TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM". Prop de la font es troba el camí del calvari que puja fins l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Una ermita que data del segle XVIII, i on cada més de setembre es fa una romeria nocturna. Els veïns d'Agullent pujen fins l'ermita a la llum de fanalets i es commemora l'aparició, al 1600, de Sant Vicent Ferrer, qui amb la seua interseció deslliurà la població de la pesta bubònica.
La font Jordana:
El calvari: Ermita de Sant Vicent Ferrer: Panell devocional de Sant Vicent Ferrer:

Manifestacions de maig de 2011 a Alcoi

En les dos últimes setmanes els ciutadans i ciutadanes d'Espanya han eixit al carrer manifestant-se contra la corrupció, la crisi, i tots els problemes que a dia de hui ens està desvirtuant el nostre sistema democràtic. Alcoi també és protagonista d'aquest moviment i ací està part d'eixe malestar i descontent.
19 de maig de 2011
20 de maig de 2011

El Carrer Caramanxel

Localització:
El carrer de Caramanxel d'Alcoi, és un carrer atípic dins de l'actual estructura i urbanització del barri de la Zona Nord d'Alcoi. Pot ser que siga un dels carrers més antics del barri. Aquest carrer està a l'eixida tradicional des del centre històric cap a Cocentaina. El carrer està format per edificis tradicionals d'habitatge de la classe obrera alcoiana en una línea paral·lela. També estàn els edificis de l'antic escorxador municipal, la caserna del a Guàrdia Civil i la parròquia del Sagrat Cor de Jesús. A més, al carrer es poden trobar elements destacables com dos panells devocionals ceràmics, les canonades forjades en ferro i decorades amb cares de xiquets i la font de Caramanxel de 1895. Una veritable llàstima és el seu ambient deteriorat i brut, com ho és a moltes parts del centre històric i que ací, s'ha repetit el seu futur. La demolició dels dos primers edificis cantoners amb el carrer Pare Poveda, no augurà un bon futur a un carrer tan emblemàtic.
L'antic escorxador municipal:
Panells ceràmics devocionals:
La font de Caramanxel (1895):
Parròquia del Sagrat Cor de Jesús (Anys 60-70 del segle XX)

Les pintures rupestres de la Sarga

Vídeo realitzat pel meu amic i company JC.

La font de l'Assut d'Alfafara

Ací hi és, una xicoteta font molt maca d'Alfafara, la font de l'Assut. El topònim prové de l'àrab i vol dir barrera. Els assuts són unes xicotetes preses de reduïdes dimensions. Són de poca alçària i construïdes transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap una sèquia. La font de l'Assut es troba al barranc del Cantal de la Vila i al seu voltant s'han instal·lat una graderia per a un ús social i també un immobiliari lúdic. La font està presidida per un panell devocional d'una Nostra Senyora dels Desemperats.

Jornades de portes obertes la Sarga 2011

El proper dissabte i diumenge comencen les jornades de portes obertes de la Sarga 2011. Enguany no hi ha servei de transport gratuït dels diumenges, pel retall a les ajudes del Ministeri de Cultura per a pal·liar la crisi.

El Pou del Barber

El Pou del Barber o cava de Santa Maria es troba enclavat dins del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, en el terme municipal d'Alcoi. És com la resta d'aquestes estructures, les caves, unes edificiacions realitzades amb el propòsit d'omplir-les de neu o gel després de los copioses nevades de l'hivern. I així vendre'l com gel la resta de l'any. Aquesta cava encara té intacta la seua volta semicircular feta en mamposeria. També conserva una porta feta en fusta amb frontissa i pestell fets en ferro. A més de tindre dos ganxos de ferro per a pujar el gel per unes corrioles.
Panoràmiques a la vall de Polop des de les Penyes del Racó Vell
El Pou del Barber o Cava de Santa Maria:

El Benicadell

Una bona excursió és anar a l'Alt del Benicadell de 1105 m des del port d'Albaida. El Benicadell és una serra i el cim homònim d'aquesta. Separa les províncies d'Alacant i València i al mateix temps les comarques de la Vall d'Albaida i del Comtat. El característic pic de Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que li dona la seua singularitat. Gran part de la serrala fou protegida, ara fa ja uns anys , i declarada passaitge protegit primer la solana i després l'ombria de la serra. Molt destacable és la presència de nombrosos pous o caves de neu per la serra. Des del port d'Albaida, on es pot deixar estacionat el vehicle al costat d'uns panells informatius, fins el cim del Benicadell hi ha uns 7,7 km. És una bona proposta per a un cap de setmana ja que segons es puja les panoràmiques al Comtat i la Vall d'Albaida són espectaculars. El cim és una cresta rocallosa impressionant fins aplegar al vèrtex geodèsic.
Un dels pous de neu de la serra:
Panoràmiques a Ontinyent:
Panoràmiques de la Vall d'Albaida i de l'embassament d'Isbert:
La Serra Mariola
L'embassament de Beniarrés:
L'albufera i el poble de Gaianes:
Beniarrés i l'embassament: El cim del Benicadell (1101 m)