La Senda Oscura

L'art rupestre del Pla de Petracos

El Pla de Petracos, situat al terme municipal de Castell de Castell (la Marina Alta) és un santuari d'art repestre molt important. Són pintures rupestres del neolític i dels primers agricultors i ramaders que van aplegar al nord d'Alacant ara fa 7.000 anys per via marítima. Aquestes gents es van instal·lar a les Valls d'Alcoi i limitant el seu territori es troben els dos santuaris d'art rupestre neolític vinculats a ells: la Sarga i el Pla de Petracos. L'art representat al Pla de Petracos s'ha anomenat Art Macroesquemàtic, i és una manifestació exclusiva de les terres al nord de la província. Fa una utilització de pintura de color roig fosc i els motius són de gran dimensió i d'un traçat gruixut. L'existència de motius similars en les decoracions cardials de les ceràmiques de diverses coves del nord d'Alacant, com la Cova de l'Or de Beniarrés, permet datar-lo. Les imatges d'aquest art el poden relacionar amb rituals entorn de la fertilitat de les terres entre els primers agricultors i ramaders d'aquestes comarques.

En aquesta escena apareixen unes figures humanes, les quals s'interpreten com una representació de la família i destaca la figura central per disposar damunt el cap un traingle elaborat amb grans punts. A cadascun dels costats es disposen altres dues figures humanes, la de l'esquerra molt desdibuixada per un problema de conservació.

Ací apareixen unes figures humanes amb els braços extesos cap a dalt i és la escena més representativa d'aquest art. L'escena ocupa el centre del conjunt del Pla de Petracos. La figura principal, anomenada orant, està formada per una ampla barra vertical, d'on arranquen els braços i les cames i els peus. El seu cap està dotat de rajos i sugereix la seua relació amb un culte celeste. A més dels traços corbs a un costat i a l'altre de la figura gran indiquen que pot tindre relació amb la sacralització de la vegetació. Damunt d'aquesta figura hi ha una més xicoteta i també és un orant, del qual penja un objecte en el braç dret i que està en clara actitud de moviment.

En aquesta escena es representen motis vegetals i on es representa el cicle agrícola sacralitzat. Hi ha dos pseudocercles inferiors que s'interpreten com la llavor o el germen creador. D'ells sorgeix amb força el vegetal que acaba de la mateixa manera que els braços i els peus de l'orant de l'abric central, el qual suggereix la relació de l'home amb el cicle agrícola.

Finalment en aquesta escena es mostra part de la nova religió que porten aquests primers agricultors i ramaders. El bou és ací una imatge vinculada a la fecunditat i es representa a la dreta de manera molt esquemàtica el cap d'un bou vist de front on es destaquen els ulls i les banyes. Al costat del bou s'observa una dona, de la qual no es conserva el cap, i està vestida amb una falda llarga.

Villa Vicenta

Villa Vicenta és la casa d'estiueig de la familia del poeta Juan Gil-Albert, i està situada a les Cases del Salt. Aquesta propietat ha estat des de finals dels anys 80, habitatge i hospedatge per al grup d'investigadors i estudiants de l'Universitat de La Laguna de les illes Canàries. Ara fa uns mesos, la propietat va ser restaurada per a transformar-se en un centre d'investigadors, per part de la Conselleria de Cultura valenciana. Al mateix temps, també s'han recupetat les tanques perdudes, la porta original, el jardí i el seu estanc i la capella. L'instal·lacío ha estat cedida al CAEHA, Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics, els quals s'han compromès a fer exposicions i un servei cultural de tot el complex; i a més de ser la seua seu oficial.

El jaciment:

La capella:

El picaporta de la capella amb forma de gos i amb el monograma del nom de Jesucrist en llatí.

El riu Molinar amb aigua

El riu Molinar és uns dels principals rius del terme municipal d'Alcoi, és més, la seua unió amb el riu Riquer en les estribacions més baixes del nucli àntic de la ciutat dona naixement al riu Serpis. Des de l'època moderna aquest riu ha estat usat per a l'instal·lació de molins fariners i de paper, d'on ve el seu topònim. Aquests molins, amb l'arribada de la Industrialització cap el segle XIX , van anar transformant-se fins les actuals edificacions que empleaven l'energia de l'aigua per a les seues activitats fàbrils. A la capçalera del barranc es troba el brollador del Molinar, un edifici modernista de 1913-1914 que amb les últimes plujes i nevades d'aquest passat invern ha fet rebrotar l'aqüífer.

Els Solers

Jornades de portes obertes al jaciment prehistòric del Salt

Aquest divendres i dissabte, dia 30 i dia 31 de juliol de 2010, es fan les jornades de portes obertes a les excavacions del jaciment prehistòric del Salt. Lloc que ha estat excavat des de 1986 per un grup de la universitat La Laguna de les illes Canàries. El divendres a les 17.30 i a les 18.30 h visites guiades a les excavacions i a les 20.00 h presentació del número 19 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi al jardí de Villa Vicenta. El dissabte les visites seran a les 10.30, 11.30 i 12.30 h.

Jornades de portes obertes al Puig 2010

El proper diumenge 25 de juliol, el Museu Arqueòlogic d'Alcoi convida a tothom a visitar les excavacions del Puig d'Alcoi. Amb un servei gratuït d'autocar que eixirà a les 10.00 h des de la Torist Info d'Alcoi al carrer Sant LLorenç. (Telèfon Museu Arqueològic 96 553 71 44)

Les Guilelles

Dins del parc natural de la Serra de Mariola, hi existeixen centenars de masies escampades per tota la Mariola. Són un tipus de patrimoni rural tradicional valencià, que poc a poc està desapareixent per l'abandonament del mòdel tradicional d'explotació agrària i ramadera i l'explotació forestal. L'aparició de les noves formes de produir i del mòdel ecònomic capitalista, han fet innecesàries aquests tipus d'edificis. A més se li suma l'efecte de despoblament dels llocs rurals cap els urbans. Tot açò fa que perille aquest patrimoni etnològic tan tradicional. Les Guilelles són dos masies enclavades dins del parc natural de la Serra de Mariola, i dins del terme municipal de Banyeres de Mariola. És més, tenen al costat el naixement del riu Vinalopó, la Font de la Cova i el castell del Vinalopó. La Guilella Nova sembla ser un edifici de finals del segle XIX o principis del segle XX, que destaca el seu estil constructiu en color groc i rematat per una xicoteta torre, a més d'una capella de 1948. Mentres, la Guilella Vella sembla un edifici del segle XVIII amb un escut nobiliari i diverses creus decorant la façana i també amb una capella interior.