Fotografies dels primers moments de la Postguerra a Alcoi

Tot el conjunt són unes poques fotografies de tot el conjunt pres pel militar italià Michele Francone, un conjunt que està cedit a l'Arxiu Municipal d'Alcoi.

 A la primera apareix la plaça d'Espanya, abans plaça de la República. Es celebra un acte oficial enfront de l'ajuntament amb el nou govern franquista municipal. A més es veu els solars de l'eglésia gòtica de Sant Agustí i l'església de Santa Maria.

Desfilada triomfal de les tropes franquistes pel carrer Sant Nicolau.

Tropes africanes del "Sexto Tabor de Regulares" a la Plaça d'Espanya al costat del Teatre Calderón.

Tropes de la "Legión", el "Sexto Tabor de Regulares" y miícies italianes d'enginyers de la "Divisió Littorio" a la Plaça Espanya.

Mapa Toponímic d'Alcoi

Eina fonamental per a l'elabació d'aquest bloc. Recull tots els noms populars que s'escampen per tota la trama urbana de la ciutat d'Alcoi, així que si algú el vol, el pot adquirir a l'oficina de turisme local per 1€.

Vídeo de l'antic cuartel del regiment d´infanteria Biscaia 21

Racons d'Alcoi V: El Barranc i la Fonteta del Trencacaps

Aqüeducte damunt del riu del Trencacaps:

Antiga pedrera del Trencacaps: Fonteta del Trencacaps:

El riu del Trencacaps dins del barri de Batoi:La vall d'Alcoi es caracteritza per la presència de una gran varietat de barrancs com és el cas del Barranc del Trencacaps és l'accident geogràfic que aïlla el barri de Batoi de la resta de la ciutat. El rierol que naix al barranc es forma a les vessants de la Serra Mariola i desemboca al riu Riquer.

L'abans i el després XII: La Placeta del Carbó

L'abans (segle XX): Principis del segle XX

Mitjans del segle XX:

El després (any 2008):

A la placeta del Carbó destaca l'edifici del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó que ocupa l'antiga Casa de la Vila d'estil renaixentista del segle XVI i declarada Monument d'Interés Artístic Nacional. L'edifici consta de dues ales que, si bé presenten uniformitat, acusen diferències notables. En la de l'esquerra, possiblement anterior a la instal·lació del Consell, trobem la porta arcada i la façana de carreus, sobre la qual s'obren dues finestres. L'ala dreta, construïda l'any 1572, presenta a la planta baixa una llotja, una mena d'espai públic, formada per cinc arcs classicistes sostinguts per robustes columnes toscanes i, també, un altre arc, obert al lateral, que dóna al carrer de la Verge Maria; a la planta noble hi ha tres balcons, l'escut de la vila, amb la corona mutilada des de l'època de la II República, i un rellotge de sol. L'edifici ha estat destinat a diferents usos municipals, des de museu d'art fins al seu ús arqueològic. A l'any 1835 va deixar de ser la seu de l'Ajuntament.

Els dics d'Els Canalons

El govern municipal del PP d'Alcoi ha tornat a atemptar contra el patrimoni natural de la ciutat, aquest colp amb la construcció negativa i d'impacte sobre el riu Polop al seu pas pel Paratge Natural Municipal d'El Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons.

Un dels dics polèmics en Els Canalons. (Notícia extreta del Diari Información:)

La Carrasca considera ilegales los diques construidos en Els Canalons por el Ayuntamiento

Asegura que el gobierno del PP los ha levantado sin los informes de la Confederación y Medio Ambiente

M. CANDELA La Colla Ecologista La Carrasca denunció ayer públicamente la construcción de dos diques en el paraje natural municipal de Els Canalons, en Alcoy, iniciativa materializada por el Ayuntamiento y que considera ilegal, debido a que no cuenta con los permisos necesarios de la Conselleria de Medio Ambiente y la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ). El Ayuntamiento, a través de la Gerencia de Medio Ambiente, había expresado su intención de construir dos diques en Els Canalons, con el fin de garantizar la presencia permanente de agua en este paraje, que está incluido en las áreas de influencia de los parques naturales de la Font Roja y Mariola. La Carrasca informó de la construcción de ambos diques, medida que considera "ilegal" dado que "se necesitaba obtener previamente de la Conselleria una estimación de impacto ambiental positiva y un informe favorable del Serveis de Parcs Naturals, que están pendiente. Asimismo, los trabajos necesitan una autorización de la CHL. Desde el colectivo, afirman que "pese a esto, esta semana se han construido ya los diques, lo que pone de manifiesto una falta total de respeto ambiental por pate del Ayuntamiento". Aparte, señalan que los diques se han encalvado en un punto del curso alto del río Polop, "tramo fluvial que se mantenía bastante libre de alteraciones humanas y que tiene un interés ambiental muy alto debido al mosaico de hábitats presentes, unido a la existencia de un curso de agua de gran calidad, único en todo el término municipal". Los ecologistas ya habían remitido un escrito previo a la conselleria, en el marco de la declaración de impacto, en el que solicitaban que "se declare el proyecto no aceptable desde el punto de vista ambiental, dada la insuficiente justificación e impacto negativo causado por la alteración del lecho fluvial". Prescisamente, el Ayuntamiento había justificado el proyecto en base a "mejorar la capacidad de almacenamiento de agua, supuestamente para el mantenimiento de la fauna, algo que los especialistas consideran no está justificado". Por último, La Carrasca considera "lamentable que se destinen más de 13.000 euros de dinero público a un proyecto con un impacto ambiental considerable y una utilidad muy discutible".

Adéu Cinema Goya

Una altra víctima urbanística d'Alcoi, així és com desapareix un edifici més de la història local. El Cinema Goya, un dels molts cinemes alcoians que romanien en peu per Alcoi encara a finals del segle XX. Els nous temps i els interesos especulatius amb el patrimoni a dia de hui és donen la mà. Ací queda un xicotet testimoni d'un edifici singular de la història d'Alcoi, que fins i tot va ser escenari d'un atemptat terrorista als anys 70.

L'abans i el després XI: El Tren Xitxarra

L'abans (mitjans del segle XX):

El tren Xitxarra pel barranc de l'Infern.

El tren Xitxarra a l'estació de L'Orxa, sota el castell de Perpuxent. El Després (any 2008): El tren Xitxarra a la plaça de Al-Azraq, antiga explanació de l'estació de Gandia.

El tren Xitxarra és com la major part de les antigues locomotores de vapor, un menbre popular de la comunitat urbana on va donar servei. En 1893 es va crear la "Alcoy & Gandia Railway and Harbour Company Limited" companyia encarregada d'abastir de mercaderies i matèria primaria des de l'interior i el port de Gandia. El lloc més destacable per on discorre és el barranc de l'Infern, entre els termes municipals de L'Orxa i Villalonga. Cap a 1965 la companyia ferroviària va ser adquirida per FEVE, i finalment a l'any 1969 la línea es va tancar.

El Bloc fa un any!!!

La Senda Oscura fa un any!!! Espere poder actualitzar amb més entrades enguany y moltes gràcies a tothom que visita aquest bloc tan humil. Fins molt prompte!!

Plafons ceràmics devocionals d'Alcoi I

Els plafons devocionals són un conjunt de manifestacions populars religioses que es daten des del segle XVIII al segle XX. És un tipus d'art de caràcter popular que sovint es troben presidint la façana d'algunes cases en molts pobles. Són el testimoni de la religiositat popular de temps passats, i tenen la condició d'un document històric que ens informa de la popularitat a nivell local de determinades advocacions del santoral. És un bé col·lectiu i un patrimoni en perill de desaparició, perquè són peces que tenen una bona acceptació al mercat del col·lecionisme, així han estat buscades per espoliadors.

Ací hi ha una petita mostra de plafons ceràmics devocionals d'Alcoi i més concretament de l'Eixample i cronològicament de mitjans del segle XX:

Plafó de Sant Jordi del carrer Na Saurina d'Entença de l'any 1953. Plafó de Sant Roc al carrer Esproceda de l'any 1944. Un altre exemple d'un Jesus del carrer Caramanxel, finals del segle XIX?? Un Sant Maurici situat a la fàbrica de Tints. Nostra Senyora del Rosari situada al carrer Barracana.

Monuments del Parterre

L'Ocell d'Antoni Miró:

Obelisc commemoratiu a Adolfo Bernabeu Espí:

Agres, el cor de Mariola

Agres és un municipi de la comarca del Comtat, al nord de la provincia d'Alacant. Situada dins de la subcomarca de la valleta d'Agres que inclou: Agres, Alfafara i Bocairent. És un poble enclavat en les vessants septentrionals de la serra de Mariola. El nucli urbà està format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i en gran pendent, amb bons accessos a la serra de Mariola i en el seu centre antic abunden les fonts.

Font de Barxeta:

Font del mig:

L'ajuntament:

L'església patronal de Sant Miquel:

La Fonteta:

La Font de l'Assut: Llavador municipal: Convent de la Mare de Déu del Castell d'Agres:

La tradició narra que l’últim dia d'agost de l'any 1484, la Parròquia de Santa Maria d'Alacant es va incendiar per complet, i que la Imatge de la Verge va desaparèixer. Al dia següent de matí, en Agres passaria un gran esdeveniment, “ L'Avinguda de la Mare de Deu ”.

Segons conta la historia, un pastor, Gaspar Tomàs, va ser el que va trobar a la Mare de Deu, dalt d’un lledoner en les ruïnes del castell musulmà. Allí serà on la Verge li va donar al pastor el braç que no tenia, i que serà la prova davant del poble de l’aparició de la Mare de Deu. La Imatge va ser transportada a l’església, però al dia següent havia desaparegut. I es va trobar al lloc on el dia 1 havia aparegut. Per això, van interpretar que el desig de la Verge era ser venerada en aquell mateix lloc. Construint-se allí en un principi una humil ermita. A finals de l’any 1577 es va autoritzar la fundació del Convent de la Mare de Deu del Castell d'Agres, gràcies a l’afluència dels devots de la Verge. L’any següent van començar les obres, i va acabar sent habitat pels religiosos franciscans fins la segona meitat del segle XX. (www.agres.es)

gg

Font del Raval:

Els Sants de la Pedra: